diumenge, 6 de maig de 2007

Mati de diumenge.....


Post theatrum...
Ahir vaig anar de comunió, una neboda de Granollers, l'Aina, tot maco si no fos per el capellà de l'esglèsia dels Frares, una passada de carcamal i que més aviat feia por, tant als nens com als pares!.
No sols va allargar massa la cerimònia, costa molt de fer callar un munt de canalla, pares i mares, iaies i avis, nebots i nebodes, i cada cop que ho feia, era sota coaccions com per exemple.... faré com als partits de fútbol, afegiré tems de més per el que perdem.... silèncis in.necesaris, una xarrameca completament fora de lloc, però lo millor va venir quen aquest "telepredicador" va dir.... vivim en un Mon laic, i aquests ja sabeu que no raonen... llavors si que després de 45 minuts bestials, de renyar en públic i fer "chirigota" dels pares que havien faltat a alguna de les reunions i ell no creia les excuses, vaig dir a la meva cunyada Rosa.... marxo al carrer, a mi ningú em diu que no raono sols per ser atea!.
Un munt de gent va marxar llavors, ni calien les bronques, ni les paraules sortides de tó ni renyar ningú per les seves creences, això sí, després de carregar contra el materialisme ens va passar la cistelleta de dines NO declarats perqué entre tots l'omplissim, no cal dir que no vaig possar ni cinc cèntims!.
Apart d'això, el dinar molt agradable, la companyia encara més i varem acabar el mateix amb una taula plena de canalla i jovent rient una bona estona i fent broma.
Vaig arribar a casa amb el temps just per canviar-me de roba i aprofitant que en Martí és a Londres de cap de setmana, anar al teatre amb dues amigues, la darrera obra de Joan Pera, no és la millor que he vist, potser li sobren 30 minuts a la mateixa, així seria més dinàmica, però vaig gaudir i riure una bona estona.
Avui... ostres tú... m'he llevat a les 11 casi... quina vergonya.... :)

4 comentaris:

Duna ha dit...

Que te quiten lo bailao.
¡Ciao preciosa!

rafael ha dit...

Per això no trepitjo una església des de fa anys, a més de la meva condició d'ateu recalcitrante, no aguanto a la majoria dels cures, i molt menys 45 minuts dintre d'una església, que horreur!
I damunt diuen que nosaltres som els quals no raonem! El que cal escoltar! Un petó

Arare ha dit...

ui ui ui ui, wquina porrrrrrrrr! encara en quedenm de capellans d'abans de la guerra?

Un petonàs des de la tramuntana!!!

ves a veure la web, que l'hem posat al dia!

http://www.elmeumar.com

Dan ha dit...

A mi em va passar en un enterrament. No en tens prou d'estar fumut com per aguantar a sobre la bronca. Al final m'animava pensant el que li hauria dit el difunt si hagués pogut.