dimecres, 16 de maig de 2007

24 hores amb la Joana.....



7:30 del matí.. pi..pii.piiiii.... apago el despertador, m'assec al llit ràpida doncs si trigo una mica no em llevo, lo primer de tot és obrir la finestra de la meva habitació.
Prenc, com cada matí, un vol de café amb llet amb en Martí al meu costat, és un ritual deliciós, encara que no estic massa desperta, escoltar les primeres notícies mentre ell esmorza, és un plaer.
Llavors la dutxa, ràpida i contundent, per despejar la ment i el cos.
Un cop ell marxa a l'escola, esmorzo jo i tot seguit i després de les netejes personals cap a la feina, sempre baixo el Torrent, m'agrada, música a les orelles i pas lleuger.
Arribo a la feina, sempre amb un mínim de 15 minuts adelantada, m'agraden aquests moments prèvis, allà soleta i organitzar un xic la jornada. Un cop instal·lada comença la bojeria més absoluta.
Actualitzar web, no m'acabo les notícies, és evident que el meu candidat no para un minut, segueixo fent aixó entre signatures d'interventors/es, el telèfon que no para un minut, inscripcions a sopars i dinars, gent que entra i surt del meu despatx, la Montse activa i decidida, ni un café puc fer, café al que em conviden almenys quatre cops al dia i mai puc acceptar.
Arribesn les 13:30 en un sospir, torno a agafar el Torrent amunt, ara toca treure l'Elmer, el nostre gos, un passeig ràpid de 15 minutets i un cop a casa, fer el dinar, per fí, sobre les 14:15 puc seure una mica a dinar.
Quan acabo, recollir la taula, endreçar la cuina i estendre roba, he deixat la rentadora posada al matí, acabo d'estendre sobre les 3 i per fí tinc 30 minutets per mi, una mini bacaineta i rentar dents i tornem Torrent avall i sobre les 15:45 ja soc a puesto, a veure que porta la tarda...
Tornem a començar, activitat similar al matí, potser més visites, escoltar i animar, hem de ser una pinya i fer campanya, tots a una, tal com cal.
A les 8 em recull la meva filla, avui ha cuidat ella el seu germà, en Martí i em porta a casa en cotxe, agraïxo aquest darrer camí, estic esgotada!.
Arribem a casa amb el petit i apa, tornem a treure l'Elmer, 20 minutets per el Parc Central, arribar a casa un altre cop, una dutxa rapideta, recollir la roba estesa al migdía i tornar a posar.ne una altre.
Fer el sopar per tots dos i tot mirant les notícies i comentant la jornada, sopem.
Recollir la cuina, un altre cop, posar el rentaplats, fer la compra a Condisline, xerrar una estoneta més amb ell, el poso al llit i torno a estendre roba, després guardo la plegada abans i per fí.... sec una estona i aprofito per cosir uns pantalons d'aquest marrec.
Ara, les 11 llargues de la nit.... vaig a llegir una estoneta i abans, he pensat... fes saber que soc per aqui, potser estressada, potser cansada, però decidida.
Bona nit.... encara vull llegir una estoneta.

8 comentaris:

querida_enemiga ha dit...

Bona nit reina, i que descansis. Segur que cauràs ben estesa al llit amb aquesta activitat frenètica.

Ets una màquina!!

Petons.

Dan ha dit...

Aaaaaaaahh!
Es esgotador nomes de llegir-ho. Però com pots amb aquest ritme?
(Ja ho dic que et va la marxa!)
,-)

Glòria ha dit...

Ara ens veiem i parlem menys que mai!
Jo no vaig tan esgotada com tu ni de bon tros, però feina no em falta.
Un petonet i una abraçada.

El Talp ha dit...

M'han agradat dos coses, la primera el nom del gos, em recorda el nom del porquet dels lonney tunes, "Elmer el gruñon" i segon que compris a Condis, un dels pocs supermercats que etiqueten en català.

creatiu ha dit...

Ja veig lel concepte de familia que tenen alguns...

El veí de dalt ha dit...

Déu-n'hi-do! Però, com tu, molts més anem de bòlid dia sí, dia també.

rafael ha dit...

Si fos creient diria Verge Santa! Déu meu! Tot això, en un sol dia? Jo necessitaria una setmana per a fer tot això, les dones esteu fetes de material incandescente, el que no significa que els homes no haguéssim de comportar-nos igual i tirar una mà o dues, però per alguna cosa som el sexe feble, encara que ens hagin fet creure durant segles que els duros som els homes. Impressionant la teva jornada laboral.
Per altra banda ha de ser apassionant treballar en l'oficina d'una candidat, desig que resulti triat, però també vull que resulti triat el meu, en democràcia tot és possible.
Un petó

Joana ha dit...

Noia, para una mica eh!!!!

M´ha fet gràcia trobar a algú que es diu com jo.

Salutacions.