dimarts, 22 de maig de 2007

Fet diferencial, masculí & femení....


Dissabte al vespre, un cop més, vaig gaudir d'un bon sopar en bona companya. D'altres vegades us he parlat de les "Divines", grupet format per 4 amigues i 3 amics, els tres son gais, i son un amor, a més, aquest cop ens va acompanyar el fill d'una de les amigues, te 34 anys i accepta les bromes de manera molt natural.... je je.... com podeu entendre era el "objeto de deseo" de "totes".
Aquest grupet son els que ara per ara estàn al meu costat, sigui un missatge de mòbil, una trucada, un arreclar la roba sense voler cobrar, per ajudar la meva economia, amb gestos i detalls petits, dels que arriben al cor.
Tot parlant amb ells veus lo maravellós que seria si els homes, parlem hetero, tinguessin un xic de gais, totes seriem molt més felices.
Varem arribar a la conclussió que estem disposades a renunciar al sexe a canvi d'afecte, a canvi de tendressa, a canvi..... d'aquesta abraçada oportuna i a temps, d'aquesta carícia....
Els gais, tenen una sensibilitat, ja se que no tots, parlo del grupet que jo freqüento, tenen uns petons sempre a temps, un agafar la mà, un saber escoltar, unes abraçades magnífiques..... ho sento però els "homes" que he tingut jo, no ho tenien.
Ara, que espero impacient moltes coses, una d'elles que passi diumenge i posar fil a l'agulla, celebrar haver guanyat les eleccions, trobar pis, cosa que ja se no serà sencilla, ara que la única cosa que m'impedeix ser feliç és el fet de no controlar la meva vida, d'altres ho fan i espero que per molt poc temps, no vull ser una marca de rotulador vermell a la llibreta de ningú.
Ja espero impacient dijous, dinar i somriures, els i les amics, els fills i la filla em fan sentir.... afortunada!.

11 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

potser no has coneguit als homes adequats, no tots són eixuts com tu els descrius, hi han aspectes com l'afecte o la tendressa que no son patrimoni de ningú.

reverendovil ha dit...

Querida Hermana, soy un reverendo pentecostal que tengo un blog ahorita dedicado a la difusión de las verdaderas ideas christianas, he descubierto nomás su blog y me gustaría preguntarla si a vuecé no la molesta indicarme como se pone el chinche dibujito ese de la COPE que tiene vuecé en el blog para ponerlo yo mismito en el mio, Hermana. Christo Jesús y un servidor se lo agradeceremos eternamente Hermana.
Suyo afectísimo

Reverendo Bill Porfirio Graham Garcia (al servicio de vuecé y de su familia)

Joana ha dit...

Felicitats per tot aixó que tens, que no es poc.

PD: ostres, tens un blog molt fresc, he passat bona estona lleigint-lo i també he rigut un bon grapat, ets molt irónica i divertida.

El Talp ha dit...

Potser si que els homes tenen aquell grau de primitivisme, que ens es imposible desprendr.....

Un home que ho reconeix.

Joana ha dit...

Francesc...
ja ho dic al text, parlo dels ex-meus.
Reverendo,
cachondo eres un rato.... soy atea deberia usted saberlo!.
Joana,
gràcies!, ara dono un volt per el teu bloc "tocaya".
Talp,
potser un intent de canviar hauria fet que la meva vida fos una altre.... però per fí entenc que les persones no canvien.
Petonest, als quatre.

El Talp ha dit...

Joana, desde que llegeixo el teu nloc, te vist una dona optimista, pero ultimimament et veig un "cert" sentiment "pessimista".

Permetem discrepar, pero crec que les persones si que canvien i algunes massa sovint.

Naya ha dit...

A mi se'm fa difícil estar d'acord amb això del fet diferencial. Independetment de la seva condició sexual, m'he trobat amb homes molt sensibles (femenins?) i amb dones que ho eren molt poc.

Ja sé que al post et refereixes als teus ex, ja ho has especificat. Ni tots els homes són iguals en aquest sentit ni, sortosament, totes les dones són iguals.

Joana ha dit...

Talp,
veig que em "coneixes" una mica, soc tal com dius, sols que ara visc una situació delicada i dolorosa, quan una es troba sola malgrat haber estat acompanyada pot ser més negativa, però no pateixis, ja he decidit no decaure més.
Javier,
ves per on em consta que tu ets l'excepció, em consta la teva tendresa, sols s'han de llegir les teves poesies i espero que aquesta, la tendresa, la sàpigues traspassar a la teva vida real.
Petonets.

El Talp ha dit...

Sola?

Una dona com tu mai pot estar sola.

Virtualment et veig rodejadissima de gent encantadora i terrenalment segur que es igual, en aquest moments l'amistat es el millor medicaments

Com diu el lema de ERC, UTILITZA'NS

El veí de dalt ha dit...

Joana, per això els heteros som heteros i els gays són gays. Ara bé, no tos els gays són un encant ni tots els heteros sóm uns rocs. Hauràs s tingut mala sort...; però ten tens molta més de tenir auqesta penya de Divines com amics/gues. Cuida'ls!

Elisabet ha dit...

Bueno que puc dirte jo que sóc "tu hija deseada..."je,je!!!
Es pot dir que no has trobat un home que sapiga valorarte i estimarte com tu et mereixes, però bueno...Ja saps qui s'ho perd no??
Tens gent al teu voltant que t'estima i et respecta com tu et mereixes.MMMUUUAAAKKK!!!!