Acabo d'arribar d'un sopar d'Inici de Campanya, les Municipals 2007, sí... aquestes que sovint em sentiu, millor dit em llegiu al respecte, aquestes que m'he queixat de diverses coses, però per les que treballo a "tope" i seguiré treballant fins el darrer dia, a mi no cal animarme a fer.ho, ho faig per els meus ideals, el Socialisme tal com cal.
Cent persones a taula, soparet sencill i animat, molts somriures i petons, algunes persones fà mesos que no les veig, abraçades tendretes i fins i tot una pessigadeta!!.
Sempre acabo aquest dia esgotada, he, no, hem treballat més de 12 hores però allà estem. La meva tasca, un cop al sopar, és cobrar el mateix, soc com una senyal lluminosa, la Joana és a la porta... treiem la cartera!!.
Avui, com a fet excepcional, he hagut de dur el meu nen petit amb mi, per tant m'he estalviat els discurssos... je je.... que dolenta, sempre em quedo fins el final, però ell ja estaba cansat i jo també, així que ens hem "escapat" discretament i hem vingut fent un passeig tranquil fins a casa, Mataró a les 11 de la nit i entre setmana... és un plaer.
Ara queden per davant... 15 dies de bogeria absoluta, espero que disculpeu els meus silèncis, seràn pocs, però al vespre i després de més de 8 hores a l'ordinador... ja no en tinc ganes.
Aixó sí.... Visca visca visca, Mataró Socialista!.
Cent persones a taula, soparet sencill i animat, molts somriures i petons, algunes persones fà mesos que no les veig, abraçades tendretes i fins i tot una pessigadeta!!.
Sempre acabo aquest dia esgotada, he, no, hem treballat més de 12 hores però allà estem. La meva tasca, un cop al sopar, és cobrar el mateix, soc com una senyal lluminosa, la Joana és a la porta... treiem la cartera!!.
Avui, com a fet excepcional, he hagut de dur el meu nen petit amb mi, per tant m'he estalviat els discurssos... je je.... que dolenta, sempre em quedo fins el final, però ell ja estaba cansat i jo també, així que ens hem "escapat" discretament i hem vingut fent un passeig tranquil fins a casa, Mataró a les 11 de la nit i entre setmana... és un plaer.
Ara queden per davant... 15 dies de bogeria absoluta, espero que disculpeu els meus silèncis, seràn pocs, però al vespre i després de més de 8 hores a l'ordinador... ja no en tinc ganes.
Aixó sí.... Visca visca visca, Mataró Socialista!.
6 comentaris:
Com et va la marxa... D'on treus tanta energia?
,-)
Doncs res, molts ànims, molta força, a esmorzar bé... que ho necessitaràs. I sort!!
Visca!!!!!!!!!!
Ja m'has fet saltar la llagrimeta de bon matí, noia!
Mai he dubtat de la teva capacitat de treball.
Que tinguis bon dia i un petonàs amb rosa socialista, només per a tu.
Conec Mataró d'unes vacances en el 83, suposo que estarà molt canviada, jo vaig llogar un apartemonto en primera línia de platja, enfront de les vies del tren, per a anar a la platja havia de creuar un pont, doncs ja dic, el tren creuava per allí, vorejant la costa. No sé si després de tant anys seguirà igual, suposo que no. M'uneixo als teus vives per Mataró Socialista, desitjant que el socialisme s'estengui a tota la península.
Un petó.
No fotis! ja veia jo alguna cosa extranya. Flors per arreu, palces inaugurades a correcuita com la de l'exalcalde Marcet. Tranquila, que votaré al Bustos, es bastant populista però ho està fent be i per una questio que mès bastant propera, francament molt bé. Sort i a guanyar.
Dan,
je je sí, em va, trec la força d'un sol lloc, la il.lusió, aquesta no em falta.
Querida,
deixa dona, que porto un any a dieta!! :).
Glòria,
varem compartir aquest moments!, entre els molts que ja portem.
Rafael,
No saps com agraïxo l'esforç que fas amb el català, ets un encant.
Si tornes a Mataró estàs convidat a sopar!. Ha canviat, massa i tot.
Francesc... je je.. jo se que estàs molt ben informat.
Flors arreu? i per mi cap?.
Petonets a tots.
Publica un comentari a l'entrada