Esglai.....

Descubreixo, amb cert rubor, que ja fà un anyet que vaig obrir aquest bloc, ni que el primer mes sols vaig posar una poesia de La Nit de la Iguana, bloc que admiro i segueixo amb certa devoció, les seves poesies son un plaer per els meus sentits.

He tingut un cert esglai en veure primer la continuitat, segon el número de visites, això que vaig posar el contador bastants dies després!, com pot ser que tanta gent vingui per aquest raconet?, i per últim, he conegut gent encantadora, persones que m'emocionen, que em fan vibrar, que em donen afecte i amistat sense veure la meva preciosa persona..... je je...., he descobert autèntics poetes, escriptors i escriptores, que no publiquen, però ho faràn algun dia, en fí..... estic encantada de la vida!.

De vegades em diuen que obro massa el cor aqui, tranquils, no ho faig gaire, el tinc com diria Joaquin Sabina, cerrado por derribo!

Fa poquet he descobert un autor que sí ha publicat i ha tingut l'amabilitat de enviar-me un llibre seu dedicat i tot, un home tendret i melós, del que avui prenc una poesia que em te del tot, enamorada..... és en Francesc Puigcarbó, un poeta deliciós.

Sense fressa....

(Francesc Puigcarbó).

Sense gens de fressa

has entrat en la meua vida,

gairebé lliscant, suaument

com si no volessis molestar.

conscient que era delicat

el moment i l’avinentesa.

S’agraeix tanta discreció

en moments de xivarri

i aldarulls constants

que desconcerten i torben.

I ara que ets aquí vora meu

que et sento fresca i disposta

gairebé ni goso tocar-te

no fos que es desfés l’encanteri

i per aixó em veiés obligat,

a deixar d’estimar-te