dijous, 8 de febrer de 2007

Poesia..... és amor?


Fa un temps, no massa, potser uns mesos, ciber-parlavem amb Javier Naya, amb Víctor Martínez, amb la Núria Aguilar, (temporalment sense bloc), i crec que la Glòria també hi va participar del debat, sobre la conveniència de parlar més de poesia i sentiments, que no pas de política, donada la crispació existent i que va en aument.

Així que jo he decidit "inagurar" un espai setmanal sobre la mateixa. Jo no en se d'escriure poesia, més aviat escric de sentiments però sense poder plasmar els mateixos com a tal, així que posaré poesies "robades", com els cors, els robats son els més emocionants.

Inaguro aquesta secció amb una poesia que vaig llegir ahir al vespre, abans d'anar a dormir i que fins bastanta estona després de ser al meu llit, encara ballava per el meu cap, l'autor, Javier Naya, Javi per els amics i amigues, però si el denomino així el veig com un nen, i ja no ho és tant.

Quina poesia pot ser més maca que una dedicada als petons?, quina sensació pot ser més deliciosa?, estic eroticofestiva?... je je no se, però no direu que no és maca....



Mi beso
(Javier Naya).


Mi beso no es

un beso cualquiera

no es un beso de calor

ni de rabia y dolor

ni de simple consuelo

ni de cariño azul

ni de tristes anhelos

ni de alegre llegada

ni de dulces sueños

ni de larga despedida

no es un simple beso

entre muchos besos

entre muchos más

mi beso es sólo el beso

nada más que eso.



Mi beso es

todo lo que he callado

cuándo miro a tus ojos

y al morderme los labios

y al fantasear con tu ropa

y al desnudarte a sola

sy al pasear por tu mente

y al encender el fuego

y al pensarte fríamente

y al morir por tus huesos

si lo pienso un momento

se me enciende todo

quisiera volverte loca

mi beso es el principio

del final de tu boca.



Mi beso es

la mitad de unos labios

de una boca cualquiera

y el principio de tu lengua

y el paladar de mis sueños

y el camino de tu cuerpo

y el final de tu cuello

y el sabor de mi deseo

y el deseo de mi calor

y el anhelo de un amante

la locura de la noche

sin guardar el secreto

que bien yo escondí

mi beso tan sólo es

el regalo para ti.

3 comentaris:

Glòria ha dit...

Jo també em vaig quedar amb aquesta poesia. Preciosa! No vull afegir res perque en ella es diu tot.
A ell li vaig enviar un petó (de tita)i a tu un altre de companya, amiga, dona...
Potser els que crispen tant els ànims haurien de llegir més coses d'aquestes.
Joana, la poesia surt sola, només has d'escriure els teus sentiments.

Naya ha dit...

Joana,
gràcies per les teves paraules. No saps com m'omple saber que agraden algunes de les poesies que de tant en tant, soc capaç d'escriure. Gràcies, de veritat, també pel teu petó.

Glòria,
gràcies a tu també pel teu petó i per dir que t'agrada la meva poesia. Reconforta molt saber que alló que un escriu o que fa, agrada a algú.

Rafa ha dit...

Un dia parlant d'això amb un amic (jubilat però que se sent jove), vam arribar a la conclusió de que: avui dia els joves no utilitzem tant la poesia, les paraules boniques... per expressar el que sentim. Ara sona molt "cursi" tot això. És una pena.
Espero aviat trobar alguna poesia teva, Joana. N'estic segur que valdrà la pena llegir-la.
Petons