dimarts, 27 de febrer del 2007

Aixó és terrible...



De vegades, fins i tot jo que no callo gaire, em quedo sense paraules.
De vegades, les mateixes, les paraules, sonen vuides i repetitives.
De vegades em fa mal, molt de mal, veure tant de patiment i tantes mortes.....
Fins quan, aquesta és la meva pregunta....
Fins quan tant de dolor, tant callar a la fi per què?, les hem d'ajudar i no se com ni de quina manera, d'aqui que em faci mal i em senti tan impotent.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

NO SE SI L'HAVIES LLEGIT, es del 8 d'aquest més. I JA EN PORTEM 16

http://blocfpr.blogspot.com/2007/02/voltes-amb-larticle-dabans-dahir-sobre.html

Francesc Puigcarbó ha dit...

cagada pastoret, t'he donat l'http de no se que de l'aigua, el que val es aquest:
http://blocfpr.blogspot.com/2007/02/diari-independent-del-capvespre_07.html

Montse ha dit...

:(

una abraçada.

Anònim ha dit...

Quantes dones anul·lades! Quantes ferides que no es veuen! Quanta angoixa!

Elisabet ha dit...

No hi ha dret,jo no se quan acabara això però és terrible.