De vegades, fins i tot jo que no callo gaire, em quedo sense paraules.
De vegades, les mateixes, les paraules, sonen vuides i repetitives.
De vegades em fa mal, molt de mal, veure tant de patiment i tantes mortes.....
Fins quan, aquesta és la meva pregunta....
Fins quan tant de dolor, tant callar a la fi per què?, les hem d'ajudar i no se com ni de quina manera, d'aqui que em faci mal i em senti tan impotent.
5 comentaris:
NO SE SI L'HAVIES LLEGIT, es del 8 d'aquest més. I JA EN PORTEM 16
http://blocfpr.blogspot.com/2007/02/voltes-amb-larticle-dabans-dahir-sobre.html
cagada pastoret, t'he donat l'http de no se que de l'aigua, el que val es aquest:
http://blocfpr.blogspot.com/2007/02/diari-independent-del-capvespre_07.html
:(
una abraçada.
Quantes dones anul·lades! Quantes ferides que no es veuen! Quanta angoixa!
No hi ha dret,jo no se quan acabara això però és terrible.
Publica un comentari a l'entrada