dimarts, 6 de febrer del 2007

Dol solament de pensar-hi ....



No ho puc evitar, no és la primera vegada que vull parlar d'aquest tema, però sempre que m'hi poso, acabo passant una estona terrible.

Però ahir vaig llegir, un cop més, un informe al Periodico de Catalunya que en parlava i malgrat que em remou tota, avui he decidit fer-ho.

Parlo de l'ablació, practicada normalment a nenes de 4 a 10 anys, una mutilació genital que les marcarà de per vida. No sols convertint la seva vida sexual en un martiri dolorós i d'insatisfacció, també la futura desvirgació i parts possibles seràn una font de dolor increible.

Existeixen molts informes sobre la mateixa, alguns d'aquests et deixen sense alè, no puc ni imaginar que algú provoqui aquestes coses a les seves filles i més si tenim en compte que les mares ho han viscut abans i ho recordaran tota la vida. Patiràn infeccions i dolors tota la seva vida.

Moltes moren d'infeccions, aquestes intervencions, per donar-hi un nom, les fan sense cap mesura sanitària, amb tisores, una fulla d'afeitar..... increible però és així mateix.

El Coràn rés diu sobre això, si de la circuncissió masculina que com és evident no és el mateix.

Més de dos milions de nenes passen cada any per aquest calvari i com sempre, amb casi tot, fa falta més educació, sensibilitat, menys vols espacials i més cuidar tantes barbaritats com passen aqui, al costat, no podem mirar a un altre costat. Els metges son part important per detectar aquestes pràctiques, això, encara, també passa al denominat, malament és clar, primer Mon.
Molts recordareu un especial del 30 minuts de tv3, on parlaven d'una preciosa nena, la Kadi, els periodistes varen poder comprovar el procés i jo.... jo no vaig poder acabar de mirar el programa.

4 comentaris:

querida_enemiga ha dit...

És una cosa que em fa posar la pell de gallina... Vaig conéixer l'existència d'aquesta pràctica quan estava de viatge a Sevilla amb 15 anys, que ho vaig llegir en un dominical. Imagina't si em va marcar, per enrecordar-me'n tant!

Són coses que s'escapen a la raó.

I també n'hi ha que segellen els llavis cosint-los, per garantir la virginitat de les noies. I si l'home veu que no el té cosit, la pot rebutjar, convertint-la en una pària social de per vida.

No tinc paraules.

Anònim ha dit...

Me resulta algo increíble que esto pueda suceder hoy en día, pero es algo contra lo que no nos toca luchar, o no hacerlo en modo de protesta sino tratando de concienciar esas culturas islámicas, algo realmente difícil si tenemos en cuenta que son unas culturas religiosas muy cerradas al exterior.
De todas formas, decapitar de por vida a las mujeres para conservar la virginidad, evitándolas todo placer sexual (entre otras cosas) es una aberración abominable.

Dan ha dit...

Això és d'aquelles coses que em van fer canviar d'opinió fa temps. Ara ja no crec que totes les cultures i costums s'hagin de respectar. N'hi ha que, simplement, no puc.

Montse ha dit...

M'has fet esgarrifar, Joana... però és un tema d'aquells tan espinosos!

feliç cap de setmana, bonica!