dilluns, 26 de febrer de 2007

Ser d'esquerres.... (ara bilingüe).


(Per mi, és clar.....)


Diu Wikipedia, La izquierda política, se refiere a un segmento del espectro político que considera prioritaria la consecución de la igualdad social y los derechos colectivos por encima de la libertad individual y el mantenimiento del orden social tradicional. En función del equilibrio que se dé entre estos tres factores, la izquierda política tendrá a su vez multitud de ramas ideológicas. En oposición a la derecha política, la izquierda busca potenciar valores colectivos (sociales), en oposición a intereses netamente individuales (privados). En general, tiende a defender una sociedad laica, igualitaria e internacional.
En Occidente y en particular en aquellos países en donde el sistema político puede considerarse una democracia liberal, normalmente tanto la izquierda como la derecha son versiones liberales y democráticas, en la medida en que no propugnan ningún tipo de totalitarismo.

Per mi, ser d'esquerres és una qüestió de sentiments, de realitats diverses, de trepitjar el carrer, de sentir amb els ciutadans i ciutadanes quins son els problemes reals, de deixar pas a noves generacions, d'il·lusions, de ser aprop dels que pateixen, d'ajudar als menys afavorits, de sentir, de pell, de no discriminar per color, raça ni nacionalitat.
És, ajudar als que tenen menys i repartir, és valorar tant els que poden com els que no poden.
Ser d'esquerres, és entendre que treballem per una idea comú, no per nosaltres mateixos.
Crec, i defenso, que la gent ha d'estar uns anys limitats al poder, ningú que porta més de 12 anys fent la mateixa política, sigui local o general, pot tenir il·lusions ni trempera.
La política ha de ser també il·lusió, ha de ser passió, ha de ser propera i noi..., d'esprés de tants anys ningú ho pot mantenir això.
Em nego a que ningú em representi sense aquestes condicions, sense saber que son 4 anys i després veurem!.
No vull salts inexplicables a les llistes, vull gent que treballi i tingui ganes i atengui sempre amb amabilitat i tingui paciència i vull.... ufff..... ja se.... vull massa coses.....
Ens cal democràcia interna, ens calen representants on ens veiem reflectits i sobre tot, no vull representants d'imatge, vull joves amb ideals, vull gent que és pugi les mànigues, trepitji els barris, palpi la societat actual i els problemes actuals i abans de tot... que ningú em califiqui de lliberal, soc d'esquerres i Socialista i aquesta paraula m'ho diu tot, ni que alguns dels "meus" siguin casi, lliberals, a mi NO em representen.
Ostres..... començo la setmana forta no?.

5 comentaris:

francesc p. ha dit...

Doncs si, per aixó vaig votar en Montilla,,no te imatge, pero fa i farà molta feina.

Fanny ha dit...

Olé! Això és dir les coses clares, noia!
Felicitats!

Arare ha dit...

El problema, molts cops, és com et veuen els altres, perquè jo vaig portar els meus nens a una escola (parlo de fa molts anys, de quan l'escola activa i tot allò) doncs hhi havia un sector de la societat que pensava que l'escola era d'esquerres i un altre sector que deia que era una escola de dretes i elitista (tot depèn del color amb el què es mira, com deia aquell)

però t'entenc perfectament el que vols dir, reina mora. Hi ha poca gent tan transparent i políticament "ètica" (que no correcta) com tu.
Una abraçada.

imagina ha dit...

Eres mi socialista preferida.
Petons

Joana ha dit...

Francesc,
ha de fer feina i molta!.
Fanny
ja saps, soc terrible!.
Arare,
se què vols dir, no se, és tan complicat, però jo no renuncío als meus ideals.
Imagina,
tu ets un encant, ja ho saps no?.
Petonets als quatre.