Bueno, anem a veure quants encerts hem tingut....
1: Sí, el meu primer noviet és cambrer i encara ens veiem, ni que sigui per feina. Sovint ens hem preguntat i si...
2: No, una sola vegada ho vaig intentar amb l'ajut del meu germà Mingo i varem decidir que millor ho deixavem.
3: No, m'agraden afeitadets i si és possible cabell curt, fins i tot calvets..... tenen molt d'encant.
4: Sí, 17 anys acabats de fer..... en fí, forma part del meu passat i mai renuncio del què he viscut.
5: No, adoro Cadaqués a l'hivern, Queralbs a l'estiu i el País Vasc, sempre.
6: Sí, DK, de Donna Karan, forma part de mi mateixa, una mica a les orelles, als canells i al "canalillo" i ja puc sortir de casa.
7: No, però no donaré més detalls, els espietes varen acabar amb una cosa que em feia molt feliç....
8: No, això mai, per més malament que em pugui anar, estar enamorat sempre és un plaer. (Per cert Javi, fa poquet vaig escriure que ja se la diferència entre estimar algú i estar enamorat, no m'ha agradat descubrir això, però per fí ho entenc).
9: No, gens ni mica!.
10: Sí, des de fa molts anys, no se el motiu però és així, una mena de feeling.....
Ejem.... el Javier Naya és el guanyador, 10 de 10!, estic flipant!.
Gràcies als quatre per fer.ho.
7 comentaris:
Vaja! He arribat tard! M'ha encantat el joc, me'l copio! ;)
Bueno, ejem, intuició masculina.
Creatiu,
cert i tu ho saps millor que ningú, cap home m'ha fet provar més colònies noves que tu, ets el meu fill!.
Però tal com tu t'has quedat amb Jean Paul jo ja fa uns anyets m'he quedat amb aquesta :).
Isa,
ànims!, veuré què encerto.
Naya...
esto... deus ser l'únic home que conec que en te!.
Petonets als tres.
Barbuts no?.... Ooooh. Vaig corrents a afaitar-me!!!
Vaja, he fallat d'una! buscant la paritat... he posat que ballaves sardanes.
Però bé, oi?
El deu per en Javi!
Ara a veure si has encertat les meves?
Dan,
tu m'agrades de totes maneres :), és la ventatge de no saber com ets!.
Glorieta,
amb tu ho he fet fatal!.
Joaaaaaaana, no t'agrada l'òpera?
Ben aviat et dedicaré un post amb aria... a veure si puc transmetre't ni que sigui una micona d'amor per l'òpera. Fet?
ja sabia jo que amb l'amor no hi jugaves, tu! (i que no hi renunciaries mai!)
Publica un comentari a l'entrada