dilluns, 1 de gener de 2007

Ja soc aqui !

Reales Alcazares



Amb aquesta frase tan utilitzada i que a tots ens arrenca un somriure, reprenc la meva activitat blocaire.
Esperava, i ho dic de tot cor, tenir un retorn agradable, un retorn per explicar aquests breus dies a Sevilla i les coses maques que he vist i compartit, malgrat els meus desitjos, la tornada ha estat trista per l'atentat de Madrid, la desaparició de dues persones i el dolor que això sempre provoca, el darrer dia vaig quedar del tot dolguda, em va costat, fins i tot, dormir. Però com ja sabeu, soc optimista i vull confiar, vull pensar que això ha estat una pedra a la sabata i confío en poder redreçar la situació i seguir endavant amb aquest procés que la majoría volem que arribi a bon port.
Apart d'això que no volia de cap manera deixar de mencionar, doncs he passat uns dies molt agradables, he caminat moltíssim, les ciutats és així com és coneixen, he menjat una mica més del que tocava, és impossible no fer.ho, he fet les compres de l'amic invisible i he descobert una gent molt agradable, això sí, poques vegades tenen pressa!. Sevilla és una ciutat preciosa, és pot fer a peu tota la part antiga, he navegat per el rio, he fet de "guiri" amb el bus turístic, a en Martí li feia molta il·lusió, i com no, he menjat pernil. He pujat a la Giralda, les vistes son estupendes, a la Torre del Oro, he visitat els Jardines de Mª Luisa, romántics i amplis, però no massa cuidats, Los Reales Alcázares, la foto d'aqui és de un dels patis, en fí, he fet de turista, aixó sí, sempre del bracet del meu inseparable Martí, s'ha prés amb paciència fins i tot, les cues per entrar a alguns llocs, com podeu veure si clickeu aqui, anava preparat.
Ara em queda Córdoba, tinc moltes ganes de anar.hi algun dia, que jo espero no massa llunyà.
Vaig estrenar la companyia de vols Clickair, i varem anar puntuals, no estàn malament els avions, l'única pega és que no numeren els seients, i tot.hom és fà un tip de córrer per tenir seient endavant.
Sort que en tornar, repassant els blocs que llegeixo habitualment, trobo una magnífica poesia de Javier Naya, aquest noi és un poeta i bó, i retrobo la tendresa, per mi tan vitals, així que li "robo" la mateixa i en poso un fragment, si la voleu llegir tota clickeu el seu enllaç, val la pena, és preciosa.... ainnss si jo tingués 25 anys menys i 25 kilos menys també...
Bon any a tots i totes us he anyorat.
(Javier Naya)
No me hagas caso,
no me escuches, no me mires,
no me tientes ni me quieras
si te digo que te quiero,
pero cuándo
me escuches
y descubras el secreto de mi voz,
me mires
y encuentres encendida mi pasión,
me tientes
y te encuentres frente a mi corazón...

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Ha estat molt trist acabar l'any d'aquesta manera però deixem un raconet per l'esperança i a veure que passa aquest nou any.

Me'n alegro de que t'ho hagis passat bé per Sevilla, realment és una ciutat preciosa.

Un petonàs i que et vagi molt, però que molt bé aquest nou any.

Naya ha dit...

Joana,
m'alegro molt de tornar-te a trobar per aquí i sobretot de trobar-te tan bé.

Pràcticament cada dia he anat entrant al blog i ja se't trobava a faltar.

I gràcies pels elogis, de veritat, no puc evitar posar-me vermell.

Espero que el 2007 sigui un molt bon any per a tu i els teus.

Fins aviat!

Mármol ha dit...

FELIZ 2007.- UN ABRAZO

bienvenida a casa

Anònim ha dit...

Bon any nou, ple de salud i alegria

Joan Antoni ha dit...

T'ha portat, o no, a sopar a El Buzo?

Anònim ha dit...

Ei! Joana! Ja tenia "mono" dels teus escrits. Bon any eh! malgrat els qui ens ho volen amargar.

Tercera edad ha dit...

Para amar siempre
Hay que morir miles de veces lejos
Lejos de las palabras y las oficinas
Y caminar abrazados a un sueño
Desnudos y perezosos



Y sin nombre
Y muy desnudos caminar
Confundidos en la tarde furiosa
De esos veranos que tienen los pies cansados
Y ninguna pregunta que hacer



Los pájaros, las caricias y las estrellas
Se despiertan cuando vivimos desnudos
Dentro
Muy dentro de los ojos del mar



Y hoy somos
Somos los dos
Un poco más libres
Igual que son los hijos
Que no tienen nombres ni sombras
Cuando se atreven a soñar


Es el verano el que nos dibuja
Sin los miedos cansados del futuro , JOANA te mando un poema para que te animes y enpiezes vien la faena una abrazada ENCARNA