dimarts, 23 de gener de 2007

Per tu...

(Foto: Martí T.)

Que omples les meves hores lliures, tu, que em dones les millors abraçades i els petons més dolcets, tu, que sols amb una mirada saps sempre si estic trista o no...., tu, que cada dia et preocupes per com ha anat el meu de dia, per si em trobo bé, per si els teus germans estàn bé, tu, que no toca però sempre estàs preparat per consolar i escoltar, tu, que vares arribar a la meva vida quan ja no esperaba tanta felicitat, tu, que la teva il·lusió per totes les coses aconsegueix engrescar la meva, tu, que tots els caps de setmana m'esperes per esmorzar, tu, que cada dia m'omples de petons mentre prenc el meu primer café plena de son i poc humor, tu, que vas deixant rastre del teu pas amb paperest i dedicatòries carinyoses, tu, que no endreçes mai però sempre em vols fer creure que sí, tu, que vens a caminar al port amb mi i entens que miri el mar i no digui rés...
Tu, m'has regalat aquesta foto i m'hi sento tant identificada. La vares fer a Sora, quan uns amics et varen convidar un cap de setmana ara per Nadal. Miro aquest gat, tranquil a la finestra, mirant, però sense veure i penso..... jo també miro, no se què espero, potser rés, potser tan sols se que no arribarà mai el que m'hauria agradat i saps.... quan ja tens aquesta certesa, quedes tranquil·la.
Tu, Martí, que ja tens fins i tot un bloc, omples la meva vida, i avui, aqui tendreta i dolceta he pensat en tu, ja espero impacient el vespre per acaronar el teu somriure, les teves mans i espero impacient que em preguntis.... mama, com ha anat el teu dia?.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Qué envidia de relación que tienes con tu hijo, cuando Arnau crezca quiero tener una complicidad similar a la tuya, esos besos y abrazos...

Me he dado una vuelta por su blog y la verdad es que me ha gustado mucho, escribe muy bien, felicítalo de mi parte!

Anònim ha dit...

La relacio amb els fills es d'aquelles que no es poden explicar de tant ... tant.... això: tant!

Anònim ha dit...

És genial que us avingueu tant! He entrat al seu bloc i només us puc dir: FELICITATS.

Petons.

Anònim ha dit...

Preciós! Jo també estic tendreta i com no... m'he emocionat!
Ara miraré el seu blog i li deixaré un comentari, a veure si se'n recorda de mi:)

iblitz (Joan) ha dit...

Un text preciós, Joana.
(Gràcies per l'enllaç)

martíb ha dit...

Gracies per a la millor dedicatoria de la meva vida, gracies per ser tant guapa, gracies per publicar un amor que existeix i gracies per ser la persona que mes carinyo i amor m'ha donat.T'adoro!
Martí

Joana Pol ha dit...

Preciós, Joana. M'alegro que t'hagis donat un tomb per canostra, ja que en tornar-te la visita he pogut llegir aquest missatge tan bonic al teu fill!!! Ja ben bé te podries animar i venir a la radio, maca! Pega-hi una ullada a veure si t'agrada lo que feim, tu tens autèntiques joies aquí!