Sovint us he explicat que quan dic una picardía em poso vermella, també em passa quan algú em fa un elogi, no ho puc evitar i més d'un i una que em llegiu, sabeu que dic la veritat.
Divendres em vaig posar vermella per un mail que vaig rebre. La Coordinadora del programa de Catalunya ràdio Una nit a la Terra, és va posar en contacte amb mi via mail per demanar la meva col·laboració en aquest programa, sols avui, i donar la meva opinió sobre..... tachánnnnnnnnn, la dificultat d'expressar afecte d'algunes persones......
He escrit sovint sobre aquest tema, aqui i en altres llocs, i admeto que és un tema que sempre m'ha donat mals de cap per dir alt i clar el què penso, però...., una sempre pensa que el seu bloc el llegeixen quatre persones que li tenen cert afecte o bé, persones que xafardejen a veure què diu aquesta boja de la Joana, mai espera que per escriure i fer-ho des de l'estòmac o el cor, depén de si estic enfadada o no, pugui passar a la ràdio... ni que sigui amb dues preguntes.
Així que estic del tot sorpresa, i vermella des de divendres, he demanat a aquesta persona que em truqui i si ens posem d'acord doncs em grabaran les preguntes que vulguin fer, jo soc una senyora gran i a la 1 de la matinada ja dormo! :).
La sort és que veig a la seva web que després és pot escoltar el programa doncs ho pengen a la mateixa, així que després podré escoltar com queda el què digui... ainnss... em faig por jo mateixa!.
(Pd: Ha estat magnífic, estaba una mica nerviosa però la veu seductora del presentador, Gaspar Hernàndez, i la simpatia de la coordinadora, Anna Homs, han estat delicioses. He escoltat ara la intervenció, segon enllaç dia 16 del 1, minut 14 aproximadament, i no està malament, he dit, com sempre, el qué pensaba i com ho pensaba i he descobert un programa maquissim i interesant, si mai estic llevada a aquesta hora, serà el meu programa).
13 comentaris:
ualaaaa! Joana! Què bé, no m'extranya gens ni mica que s'hagin fixat en tu. I sé perque ho dic.
Felicitats!
Un petó.
Ei!!! Que bé!!! Jo et vull sentir, he! Sóc una mica més jove, per a la una de la matinada també dormo així que avisans quan estigui penjat a la web de Catalunya ràdio.
Jo també vaig parlar en aquest progrgama, sobre un post que havia escrit sobre els petits moments de felicitat i, com tu, sempre em poso vermella i, tot i que era la ràdio, em vaig posar vermella perquè sabia que hi havia amics que m'escoltaven... la sort és que no ho va veure ningú, però jo vermella com un pebrot vermell :P
Molta sort!!
Felicitats! Estarem pendents de la web!
Et volem sentir!!! De camí cap l'estrellat!!!
psssssssssst, on hem de clicar per sentir-te?
aixx, a mi no em llegeixen, mai no m'han trucat perquè parli a la ràdio, hehehe! deu ser que parlo massa!
Un petó molt gran, Joana, jo penso com la glorieta i això que et conec molt menys quye ella (però de vegades ens coneixem pel que llegim)
Arare guapa,
has de clickar on posa web, surt la del programa i has de buscar per data el d'aquesta matinada, és a dir dia 16. Clicka aqui: 1a hora: Històries sobre la dificultat d'expressar afecte
16/01/2007
Estic escoltant-te, i... m'emociono! Som viscerals noia! Necessitem caliu per tirar endavant.
Un petó.
P.D. Però era ahir a la nit o avui? el que m'ha quedat clar és que per telèfon.
Ja t'he sentiiiiiiiiiiiiiiiitttttttttttt!
De veritat et passa, això que dius? Jo dec haver tingut molta sort, amb els meus partenaires... si, definitivament, després de sentir el que expliques i del que m'expliquen altres amigues... crec que jo he tingut molta sort.
Una abraçada, reina mora (tens una veu molt bonica, per la ràdio)
ARARE
bé: els homes -o alguns homes- no sabem expressar els sentiments; es pot aprendre?
Podria ser que algunes dones no poder percebre segons quines formes d'expressar-los?
Quan és massa tard? Pot ser que mai?
Qué bien poder haberte oido en viva voz!
Totalmente de acuerdo contigo, el mostrar afecto por alguien no está única ni precisamente en las cosas materiales, sino más bien en las cosas pequeñas del día a día, "esa nota que te encuentras..", los detalles son la sal de la vida.
Un petó
Per a parlar sobre l'afecte, van saber escollir a la millor persona i segurament la més adequada. Felicitats
Mimimosi:hola guapa!ets la millor!!estic mirant una mica el teu bloc i m'agrada molt.Um petó per la millor mare del món!!
Publica un comentari a l'entrada