Ja soc aqui !

Amb aquesta frase tan utilitzada i que a tots ens arrenca un somriure, reprenc la meva activitat blocaire.

Esperava, i ho dic de tot cor, tenir un retorn agradable, un retorn per explicar aquests breus dies a Sevilla i les coses maques que he vist i compartit, malgrat els meus desitjos, la tornada ha estat trista per l'atentat de Madrid, la desaparició de dues persones i el dolor que això sempre provoca, el darrer dia vaig quedar del tot dolguda, em va costat, fins i tot, dormir. Però com ja sabeu, soc optimista i vull confiar, vull pensar que això ha estat una pedra a la sabata i confío en poder redreçar la situació i seguir endavant amb aquest procés que la majoría volem que arribi a bon port.

Apart d'això que no volia de cap manera deixar de mencionar, doncs he passat uns dies molt agradables, he caminat moltíssim, les ciutats és així com és coneixen, he menjat una mica més del que tocava, és impossible no fer.ho, he fet les compres de l'amic invisible i he descobert una gent molt agradable, això sí, poques vegades tenen pressa!. Sevilla és una ciutat preciosa, és pot fer a peu tota la part antiga, he navegat per el rio, he fet de "guiri" amb el bus turístic, a en Martí li feia molta il·lusió, i com no, he menjat pernil. He pujat a la Giralda, les vistes son estupendes, a la Torre del Oro, he visitat els Jardines de Mª Luisa, romántics i amplis, però no massa cuidats, Los Reales Alcázares, la foto d'aqui és de un dels patis, en fí, he fet de turista, aixó sí, sempre del bracet del meu inseparable Martí, s'ha prés amb paciència fins i tot, les cues per entrar a alguns llocs, com podeu veure si clickeu aqui, anava preparat.

Ara em queda Córdoba, tinc moltes ganes de anar.hi algun dia, que jo espero no massa llunyà.

Vaig estrenar la companyia de vols Clickair, i varem anar puntuals, no estàn malament els avions, l'única pega és que no numeren els seients, i tot.hom és fà un tip de córrer per tenir seient endavant.

Sort que en tornar, repassant els blocs que llegeixo habitualment, trobo una magnífica poesia de Javier Naya, aquest noi és un poeta i bó, i retrobo la tendresa, per mi tan vitals, així que li "robo" la mateixa i en poso un fragment, si la voleu llegir tota clickeu el seu enllaç, val la pena, és preciosa.... ainnss si jo tingués 25 anys menys i 25 kilos menys també...

Bon any a tots i totes us he anyorat.

Entonces

(Javier Naya)

No me hagas caso,

no me escuches, no me mires,

no me tientes ni me quieras

si te digo que te quiero,

pero cuándo

me escuches

y descubras el secreto de mi voz,

me mires

y encuentres encendida mi pasión,

me tientes

y te encuentres frente a mi corazón...