Diu la canço...
Como han pasado los años
como cambiaron las cosas...
Ahir vaig poder comprovar que no han canviat gaire...
Vaig anar a ballar amb dues amigues, el lloc escollit, la sala Tango del carrer Diputació, a Barcelona.
La sala plena de goma gom, calor elevada y la musica... bueno, pachanguera però suportable. Els dissabtes al vespre, no se si altres dies també, toca una Orquesta, la d'ahir, francament, no valia gaire, no seguien massa bé la lletra de les cançons i les veus... fluixes, molt fluixes, això si, les dues noies molt mones.
Quan dic que no han canviat gaire les coses em refereixo al "mercat de la carn". Les noies, no ens enganyem, senyores ja, tal com fà 50 anys, assegudes, ells van passant i mirant, tu ets la mercaderia, mirades del tot indiscretes i gens disimulades, diria que impúdiques i tot. M'he preguntat moltes vegades com es sentirien ells si nosaltres fesim el mateix, vaja, erem uns bistecs aseguts en un sofà, esperant el mascle. Què poc m'agrada aquesta sensació!.
Ahir, que vaig decidir lluir un escot, no massa pronunciat però l'abundància ja se sap, doncs noi la meva cara no existia, mirades directes a la pitrera i jo, que tinc aquest caràcter... mirades de mala llet directes.
He pogut comprovar una cosa, això que varem ser allà poc més de dues hores, pocs homes aguanten una mirada directa d'una dona, disimules completament, fan com si rés i fugen.
Un home va treure a ballar una de les meves amigues, quan la va veure dreta, ella és alta, va fugir sense dir ni adèu!. Per sort ella i les altres dues ens ho varem agafar rient.
En fi, què això de sortir a "lligar", no ha canviat ni una mica, els homes interessants mai hi son a les discos.
En queden no?.
Habran pasado los años
pero el tiempo no a podido
hacer que pase lo nuestro...
5 comentaris:
Os3…os3, es diu que es una sala de ball diferent, he estat unes dues o tres vegades en aquest lloc, es curiós, per anar al guarda roba tens que pujar un tram de escales, i si se esta atent a situacions , les noies quant baixen lluïn els seus encants, semblen deesses (u son) contemplant el mon als seu peus.
Desprès a dins, i sortejant una barra de bar esta la pista i a la seva dreta uns petits reservats mol delimitats a una certa alçada del terra, en hores punta el passadís es converteix en un anar i venir de persones que tot passejant fan lo que tu expliques, creuen mirades i temptegen el terreny, al final ningú dona cap pas a dir alguna cosa.
La part que evito en aquest local son les escales d´anar als serveis i als seus voltants, aquí si que son les noies las que inciten amb la mirada i amb paraula si es cau l´ocasió. (sempre amb grup)
De fet, algunes maneres sempre les he considerar una mica violentes i crec que en aquest local moltes persones perden la vergonya i l´educació.
Joana, les teves mirades no poden ser massa, massa terribles, tens uns ulls mol bonics i encisadors. O no?
Homes interessants, que son segons tu?
Sí que n'hi ha, però potser es troben en un altre lloc, on menys t'esperes.
Núria, molt bona aquesta frase, i molt certa.. :).
Anònim...
ves per on, jo sempre sec d'avant la barra del fons, al costat de l'escala dels banys, on, suposadament, No és permés de fumar, però cony, tot.hom fuma i ningú diu rés.
Per cert... una vegada recordo... ja fà massa temps, vaig ballar un bolero amb un amic... va ser molt especial, era la primera i va ser la única vegada que ho varem fer... tinc bona memoria no?.
Per cert, si, tinc els ulls macos, però quan m'empipo.. i tu ja ho saps, treuen foc!.
Un home interessant, és un home que dona conversa, un home que mira els teus ulls abans del teu pitramen, que faci bona olor i simpàtic... és massa?.
Un petó per tu, ja saps.
Duna,
reina.. en aquests llocs és evident que no.
Si si, però les noies interessants també s'amaguen eh ¿On esteu? jeje
Petons Joana.
El que diuen la núria i la duna sobre els homes és tan original que els homes ho podem dir de les dones de la mateixa manera, per tant, el rafa té raó.
I el que diu la Joana al final doncs igual.
Jo tampoc no buscaria a la disco una dona interessant.
Quan era noi un amic més gran que jo, ell tenia 16 anys, em va dir que la nòvia l'havia de buscar a les escales de l'església.
Aquesta també hauria estat molt interessant, segur.
Publica un comentari a l'entrada