divendres, 8 de setembre de 2006

L'Espanya rància i de "pandereta"...

nom



Qui diu què a Espanya ja no tenim extrema-dreta?, qui diu que no queden faixistes?.... en queden i una de les proves evidents és ara mateix a Madrid, aquesta ciutat que tan m'agrada, on he passat tan bones estones i he fet llargues passejades....
No entra en el meu cap, tant cansat de discutir aquests dies, el què ha passat amb en Rubianes, això te un nom, clar i dur, censura!, brutal i directe.
He vist a Rubianes sols un cop, vaig sortir del teatre amb les mandibules dolorides de tant com vaig riure, imagino que principalment per ser d'esquerres ho vaig passar tant bé.
Com pot ser que encara passi això?, 30 anys després d'iniciar aquesta la nostre democràcia, que encara és censuri un actor per dir el què pensa?, i la tan cacareada Llibertat d'expressió on queda?.... a terra, si senyors i senyores, queda a terra i plena de merda!.
Quan Gallardón va casar una parella gai a Madrid, ara abans de l'estiu, per uns moments vaig pensar que ja era hora que algú del PP no fos tan carcamal, però noi, va ser un bluff, és tan carcamal com tots els seus companys, timonazo a la derecha, és clar... venen eleccions municipals..., va dir alt i clar... Ni Pepe Rubianes ni ningun espectáculo suyo pisarían el escenario del Teatro Español, propiedad del Ayuntamiento o teatros de la Comunidad de Madrid.
Vaig entendre Rubianes al mateix moment que és va expressar, quan parlava de la España de mierda, vaig entendre que parlava de faixistes, dels que varen matar tanta gent a la guerra civíl, altre cosa és la interpretació que alguns li han volgut donar.
Espero, de tot cor, que Mario Gas, gran professional, dimiteixi, no pot de cap manera donar suport al faixisme mantenint el càrrec.
M'agradarà veure ara tots aquests modernos de Madrid, que cobren subvencions i tal... defensar en Pepe Rubianes, gran professional i amb una trajectòria inmillorable. Se li calenta la boca ho se, però quantes vegades hauria volgut jo tenir el valor de dir tot per el seu nom... com ho fà ell.
Pepe, estic amb tú, endavant les atxes i no decaiguis, els fatchendes no han de poder amb tu!.
(Em penso que agafaré una llaga d'estòmac, a veure si demà puc escriure alguna cosa que no m'enfadi....).

7 comentaris:

creatiu ha dit...

No us perdeu aquesta noticia, CCOO ha ofert el seu auditori al Pepe Rubianes:

http://www.elmundo.es/elmundo/2006/09/08/madrid/1157705165.html

Albert de la Hoz ha dit...

Em sembla que demanar a Mario Gas que dimiteixi és molt fàcil de dir.
Jo no sé en què tu Joana et guanyes el pa, però et desitjo que ho facis en un lloc en el que t'hi trobis perfectament a gust i que no et sentis mai en la necessitat de dimitir o de demanar el "finiquito" perquè no estàs d'acord amb la manera de fer de l'empresa.
I si Mario Gas dimiteix´el felicito perquè vol dir que s'ho pot permetre.
Jo no fa gaire vaig veure a l'Espanyol una obra molt ben dirigida per ell i ho deia dilluns al blog

Miskah ha dit...

Però tinc entés que primer va ser el Pepe Rubianes qui va decidir no fer-hi l'obra, ja que el teatre rebia moltes pressions.

Vull dir que això es el que va fer el Mario Gas, desmentir que no habia sigut l'ajuntament qui havia decidit suspendre sino el Pepe Rubianes.

El Columnista ha dit...

Tu artículo me ha dado pie a escribir algo que tenía hace tiempo bastantes ganas de decir...
Lo he hecho en este artículo:
'Otro ejemplo más de la España rancia...'

Gracias por haberme dado la idea para escribir este post.
Un petó.

Joana ha dit...

Albert,
no sem com em pots comparar amb en Gas, potser és un "piropo" no se...
A veure, ell NO és un "currante" com jo, no veus la diferència?, ell te una professió lliberal que li permet sortides més senzilles que la meva... estic segura que ja te pagada la jubilació.
Miska,
no.. si mires l'enllaç que posa creatiu i el Periodico per internet, veuràs que abans que prengués la decisió, ja va sortir en Gallardón amb les tisores a la mà..
Columnista,
gràcies a tu, sempre tan estupendo!.

Gemma Ferré ha dit...

Veig que aquest tema ens a crispat a bastants, jo tampoc me n'he pogut estar de parlar-ne, i és que n'estic ben tipa d'aquesta banda de feixistes que es pensen que el món és seu.

Anònim ha dit...

A vegades els feixistes fan servir altres tàctiques: http://llucartes.com/esticindignat/?p=12