dimarts, 5 de setembre de 2006

Restem impasibles?

nom


Cada dia, gaire bé, cada dia, una dona més, morta, o segons com és miri, una dona menys a sofrir...
S'han dit tantes coses sobre els maltractaments, s'ha escrit, legislat, condemnat, ajudat, oblidat..
No puc estar impasible devant de cap sofriment, sigui a la tele, sigui llegit a premsa, no quedo mai impasible.
Ahir al vespre, al llit, a les fosques pensava en aquest tema, pensava quina solució pot tenir. Ja s'han apujat les condemnes, però rés. Les ordres d'allunyament no serveixen de rés, les trenquen i tan tranquilets.
Recordava, estirada al llit i acalorada, la nit era massa templada per el meu gust, i no podia dormir, recordava situacions i moments viscuts, testimonis escoltats d'amigues properes, la por i el pànic, casi sempre el patiment per els fills i filles.
Em va venir al cap una cosa que va fer en Bono ja fa molt de temps, va fer publicar nom i cognoms del maltractador. És conegut que Bono i jo som com la nit i el dia, no coincidim ni per anar a dormir, però aquest cop i crec que ha estat l'únic, jo ampliaria aquesta decisió, no sols publicaria el seu nom, cognoms, adreça, també la seva foto, a primera plana de la premsa, ara es limiten a posar les inicials, fixa't, posen el nom de la maltractada o morta i ells sols les inicials, fins i tot en la mort discriminació.
No cal dir que hem va costar dormir-me, vaig donar tantes voltes al tema que fins i tot vaig pensar si no seria oportú tallar algun dit o alguna mà.... no soc gens violenta però aquest tema ja em te molt més que revelada. M'empipo quan veig a la tele la frivolitat d'algunes "famosillas" amb aquest tema, les dones que ho pateixen deuen estar més que indignades d'aquest mercadeig de diners i de com és frivolitza amb el tema.
La Núria va fer un post encertadisim sobre aquest tema, escrivim i ho sentim com si fos en pell pròpia, no savem què més és pot fer, però algú ha de trobar la solució.
I ja son 50 les dones mortes a mans de qui tant els estimen... parelles o ex parelles, tant és no?.
Recordo ara una petita anècdota.... el primer cop que em vaig casar, ja fa més de.... ufff ho deixem..., el meu pare va dir a la meva parella d'aquell moment... aqui la tens, a veure si tu la poses al bon camí, jo no he pogut, és massa impulsiva i decidida, si has de fer servir mà dura tu mateix!. Ell, el futur marit que encara no ho era, home intel·ligent, li va respondre, a la seva filla, jo li donaria una, però ella a mi 25!. En aquell moment vaig veure que ja em coneixia prou...
En fi, no baixem la guàrdia, ajudem si podem, moltes vegades preferim apujar la tele i veure els Simpson que no pensar si els crits de la veina son de dolor.
PD. Mentre escrivia aquest post, acaba de ser assasinada una altre dona a Granada, son ja 51.... y subiendo.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

El mon esta cap girat i ningú sap lo que vol.

La repressió no serveix de res, en algunes persones es motiu d´ordir noves estratagemes per continuar fen mal a tord i a dret, es aterrador segar una vida, deplorable es pensar en un puniment constant en persones que en un moment donat en perdut el control.

De totes maneres, es mes que un problema, es una lacra que no se, si també es extensa a reu del món, si així fos, no tenim solució.

Com a persona i home estic avergonyit de tot això i que algunes persones (femenines) facin amenaça per aconseguir alguna determinada cosa.

Isa ha dit...

Jo sóc partidària que publiquin una llista de maltractadors amb Nom i congnoms, adreça, telèfon i foto, i que la llista sortís publicada un cop a la setmana amb els últims 50 malatractadors, que almenys els faci vergonya! A veure si afegint una més paren.

Núria Aguilar ha dit...

No tenim la solució però s'ha de trobar. I, cal que es prengui seriosament, em fa vergonya que no es reflecteixi en cap enquesta sobre les preocupacions dels ciutadans.

Albert de la Hoz ha dit...

No em sorprèn gens ni mica que Bono hagi proposat això dels noms i cognoms. Hi estic d'acord, però no solament els maltractadors. Una certa premsa anglesa abans solia posar noms i cognoms de segons quin trapella, però això no reixirà aquí