dimecres, 27 de setembre de 2006

Polítics que desencanten....

nom



Sovint passa, diuen una cosa i en fan una altre, Aznar és un referent clar de mentider. Però avui les meves lletres son per un col·lega seu, Toni Blair.
Quan va ser escollit com a Lider dels Laboristes, com a Primer Ministre, vaig pensar, per fí!, un progre "d'esquerres" a Anglaterra. Bueno... esquerres esquerres.... lo més semblat possible.
Crec que la seva millor fita va ser ajudar a la Pau a Irlanda del Nort, això si, però la resta...
Ha sigut un cadell a mans d'en Bush, un pardillo com l'Aznar, allà a las Azores vaig veure ben clar, que aquest "senyor" era un blufff.
Els seus soldats moren a l'Iraq per un seguit de mentides, que tant ell com Aznar varen donar als seus ciutadans i ciutadanes.
Va presesntar una cosa molt mona que duia per nom: El modelo para el Siglo XXI, tenia que trobar: treball per els que puguin treballar i seguretat per els que no poden. No ha complert, com en Bush, les ajudes socials han disminuit per ajudar a pagar una guerra il·legal i brutal.
No parlaré de les tonteries estètiques que ell i la seva dona han fet, això ja és ridícul, però no ha estat un polític a l'alçada del càrrec. Imagino que ara es dedicarà, com el "poca cosa" a fer conferències i dir tonteries i a canvi, guanyar una pasta gansa.
Desencat total, ara, ja ni els que semblen d'esquerres ho son... espero que aqui no condeixi l'exemple...

8 comentaris:

Jaume Álvarez ha dit...

Joana. Coincideixo amb tu amb aixó que "sovint diuen una cosa i en fan una altra". Però també ens passa a nosaltres; fent un esforç d'autoanàlisi ens adonarem que ens costa molt cumplir aquest requisit imprescindible per viure d'acord amb la nostra ideologia.

També és possible que en el cas de Tony Blair i d'altres la diferència entre la dialèctica i els fets sigui una burda mentida aprofitant-se de la manipulació del llenguatge. En aquest cas no hi ha res millor que especialitzar-se en llingüistica i analitzar tots els discursos amb el diccionari a la mà (com Chomsky).

Víctor ha dit...

Blair d'esquerres? jejeje em sembla que això se li va oblidar aviat...

Com pots veure estic començant a tonar a tenir activitat... a veure si puc mantenirla. De momento ja he escrit un post, ara n'estic fent un altre i estic actualitzant el blog... massa feina...jejejej

petonets!

Arare_ ha dit...

A Jaume Alvarez: però nosaltres no som polítics (al menys jo no)

Bon post, Joana, gràcies per fer-nos reflexionar (again)

petonets

Joana ha dit...

Jaume,
no és el mateix canviar de pasta de dents o bé de gel de bany, que incomplir un programa, crec jo. Saps per això, que tu i jo estem d'acord amb molts temes.
Víctor, oleeeeeeeeeeeeee, és que m'agrada com escrius je je..., ja visito el teu al vespre.
Arare, aiiss, em poso vermella!.
Petonets als tres.

Anònim ha dit...

hola joana viendo la foto del trio de las azores, pienso cuanto dolor y sufrimiento se huviera evitado si estos nefastos personajes no huvieran llegado al poder, un saludo Angeles

Sara ha dit...

Vaya tipo el Blair... aunque lo prefiero antes que al hijo de puta (lo siento, no hay otra palabra para definirlo) de Aznar, que estuvo sembrado con las declaraciones del otro día.

Qué vergüenza que un tipo como ese vaya por el mundo presumiendo de haber gobernado en España... se me cae la cara de vergüenza. Sin embargo a estos tres no se les va nunca la sonrisa de la cara a pesar de haber apoyado una guerra como la de Irak.

Qué horror...

Un petó.

Albert de la Hoz ha dit...

Encara que no m'agrada gens Tony Blair, crec que no és just comparar-lo amb el malalt de José Mari.
Blair no ha estat un cadell de Bush, sinó que ha fet el que ell ha cregut que havia de fer d'acord amb la tradició britànica. I sempre va donar la cara al parlament i no s'amagava com feia i segueix fent el conferenciant amb bogoti.
Ah, per mi Blair no ha estat mai d'esquerres, però amb ell passa com amb en Clinton, té ganxo.

Anònim ha dit...

Hola joana vamos a ver! A cual de los tres les comprarias un coche usado? venga jejejeje un saludo angeles