Sempre que he sentit aquest títol al meu voltant, he tingut una esgarrifança.
No m'agrada el que implica la paraula.
Reconec que fa anys, bastants per cert, era fan d'Alfonso Guerra i molt. No he conegut ningú amb una dialèctica més ràpida i punyent. Ningú més incisiu i directe. M'apassionava. No tenim ningú, ara mateix amb la seva agilitat verbal.
Vaig llegir les seves memòries, el volum primer i em va encantar, àgil i ràpid et senties transportat a l'Espanya de la seva joventut, de les primeres reivindicacions... en fi, em segueix agradant la seva llengua viperina, però ha perdut una mica el seu encant per mi.
El dia que va dir, més o menys, nos hemos cepillado el Estatuto, vaig deixar de sentir admiració per ell.
Bé, el tema Barones, perquè noi, què vols que digui.... son una sèrie de popes, la majoria dels quals han perdut el contacte amb la militància, amb les bases, entre les quals m'identifico, fan política de saló i jo valoro els que fan política de carrer, els despatxos pels funcionaris i secretàries com jo mateixa.
Potser per ser tan republicana aquesta paraula m'ofèn, ni que molt em temo que més aviat sona a poder a l'ombra... i a mi, les ombres encara em fan certa por...
Total, sembla que després que hagi plegat l'Ibarra, per cert, ho he celebrat, doncs comença a quedar gent més nova, gent que no se sent, ni ha de ser, intocable.
Sóc i seré Socialista, del PSC, perquè el fet diferencial existeix, aquí fem una altra política, fan... que jo no en sóc de política. A mi, aquella famosa frase.... qui es mou no surt a la foto.... doncs millor, surto fatal a les fotos, apart que no en tinc cap ganes! I vull poder dir el què sento, tal com raja.
Barónes i Baroncillos, aquests no calen.
No m'agrada el que implica la paraula.
Reconec que fa anys, bastants per cert, era fan d'Alfonso Guerra i molt. No he conegut ningú amb una dialèctica més ràpida i punyent. Ningú més incisiu i directe. M'apassionava. No tenim ningú, ara mateix amb la seva agilitat verbal.
Vaig llegir les seves memòries, el volum primer i em va encantar, àgil i ràpid et senties transportat a l'Espanya de la seva joventut, de les primeres reivindicacions... en fi, em segueix agradant la seva llengua viperina, però ha perdut una mica el seu encant per mi.
El dia que va dir, més o menys, nos hemos cepillado el Estatuto, vaig deixar de sentir admiració per ell.
Bé, el tema Barones, perquè noi, què vols que digui.... son una sèrie de popes, la majoria dels quals han perdut el contacte amb la militància, amb les bases, entre les quals m'identifico, fan política de saló i jo valoro els que fan política de carrer, els despatxos pels funcionaris i secretàries com jo mateixa.
Potser per ser tan republicana aquesta paraula m'ofèn, ni que molt em temo que més aviat sona a poder a l'ombra... i a mi, les ombres encara em fan certa por...
Total, sembla que després que hagi plegat l'Ibarra, per cert, ho he celebrat, doncs comença a quedar gent més nova, gent que no se sent, ni ha de ser, intocable.
Sóc i seré Socialista, del PSC, perquè el fet diferencial existeix, aquí fem una altra política, fan... que jo no en sóc de política. A mi, aquella famosa frase.... qui es mou no surt a la foto.... doncs millor, surto fatal a les fotos, apart que no en tinc cap ganes! I vull poder dir el què sento, tal com raja.
Barónes i Baroncillos, aquests no calen.
1 comentari:
A Anglaterra en deien pink baronettes els aristòcrates que es van fer comunistes.
Crec que els barons espanyols també són aristòcrates, només es diferencia dels anglesos que no s'adonen.
Publica un comentari a l'entrada