dissabte, 17 d’octubre del 2009

Un Món de cotradiccions...


Ells en diuen "Marxa per la vida", i jo em pregunto, si no estic d'acord és que estic a favor de la mort?.
No serà que estic a favor d'una vida dessitjada i amb certa qualitat?, lliure d'imposicions, que algú t'obligui a tenir un fill amb 16 anys no pot portar res de bó, i el dret a decidir NO, és tan important com el de dir SÍ a una maternitat lliure i responsable.
Fa uns dies, la Secretaría de la Dona del PSC de Mataró, va fer un manifest, correcte, clar i crec que amb molta cura de no ser ofensiu per ningú, la votació va ser per majoria absoluta i ens hem tingut que escoltar alguna bejenada, per part d'homes, que consti, que estàn en contra de la llei amb molt curiossos "arguments".... com és evident nosaltres defensem el dret de la dona a decidir, en primer terme, després ho podem "consultar o bé informar", però la decissió, sense cap dunte, pertany a la dona.
Si l'hagués escrit jo, el manifest, de ben segur hauria estat més contundent, però estic contenta amb el que varem aprovar.
Per cert, la mani, estarà encapçalada per un "mite eròtic" meu.... quin fàstic!
Per un altre cantó, avui és el dia Internacional per l'erradicació de la pobresa, diu la notícia: Un nen mor de fam cada 6 segons...
I jo em pregunto, com van els "objectius del Mil.leni?... gaire bé ni en parlen!
Això sí és per fer una manifestació. Indignant, com diu Melendi:

A mi me preocupan más los niños que mueren de hambre
pero si me apuras me dan más pena sus madres
perdonen sus gobernantes es tan mi ignorancia
no entiendo que en pleno año dos mil
A mil kilometros de aquí
se estan muriendo de hambre....

3 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Som capaços d'anar a Mart, fer guerres absurdes, llençar diners amb informes d'informes, però no som capaços d'eradicar la gana. Potser es que no te prou benefici. Hipocresia.
En quant a l'altre tema, tot i ser difícil, crec que esteu en el bon camí, vaig llegir l'escrit i ho vaig trobar idoni, potser més dur seria contraproduent. De vegades més val mossegar-se la llengua..o distraure-la amb altres "menesteres".
Bon cap de setmana

zel ha dit...

Ja no em queden mites, els he perdut tots...

Anònim ha dit...

Hola Joana, però una companya va preguntar a un d'aquests homes que posava peròs: (quelcom així)I tu com saps el que sent una dona? Que has estat en aquesta situació alguna vegada?
Aquest matí he posat aquest enllaç al facebook, segur que ja ho has llegit, només per enriquir el teu post.
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=653735&idseccio_PK=1013