A tots i totes ens ha passat, escoltar una cançó i pensar... mira, a mi em passa el mateix, potser aquest és el "secret" de que algunes cançons ens arribin més endins, ens emocionin o d'altres, potser tan boniques, no ens diuen res.
És misteriós el motiu de perquè les coses ens agraden, o no, de la mateixa manera que les persones.
Persones que en certs moments hem considerat amigues, em fet confidències, esmorzat, sopat, i anat al cinema... i de cop.. zas!, sorpressa! han cambiat d'opinió sobre tu i et quedes amb aquella cara estúpida de pensar.. i què cony ha passat?.
Les cançons també reflecteixen amors i desamors, massa vegades.
I és que la vida... com diu aquesta cançó... La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida... quién a hierro mata a hierro termina... i no sempre estem preparats per les sorpresses.
M'he despertat, massa aviat per el meu gust, amb aquesta musiqueta.
És misteriós el motiu de perquè les coses ens agraden, o no, de la mateixa manera que les persones.
Persones que en certs moments hem considerat amigues, em fet confidències, esmorzat, sopat, i anat al cinema... i de cop.. zas!, sorpressa! han cambiat d'opinió sobre tu i et quedes amb aquella cara estúpida de pensar.. i què cony ha passat?.
Les cançons també reflecteixen amors i desamors, massa vegades.
I és que la vida... com diu aquesta cançó... La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida... quién a hierro mata a hierro termina... i no sempre estem preparats per les sorpresses.
M'he despertat, massa aviat per el meu gust, amb aquesta musiqueta.
5 comentaris:
A mi em passa igual, Joana; penso que són etapes de la vida. Els amics/gues de la infantesa, els anem canviant pels de la juventut, la maduresa... Persones que han estat molt importants a la teva vida, tens un bon record, però els lligmas ja no són els mateixos.
per cert, com ho tens aquest "finde"?
A mi em passa el de la música, que interpretes la cançò en base a les teves experiències, i moltes vegades el que interpretem té un significat molt distint al que va escriure l'autor de la cançò, però tu la fas teva i acaba acoblant-se perfectament al que sents o penses.
I decepcions... moltes, i sorpreses agradables també!!
Las cançons son la filosofia dels pobres i dels ignorants, jo recordo la de Makinavaja "Makinavaja,Makipoeta El ultimo chorizo que queda El último profeta Makinavaja,Makipoeta El ultimo chorizo que queda El último profeta Semos peligrosos y nos llaman maleantes por respirar sin permiso por tirar siempre pa´lante y esque no se enteran que no vivimos de ausencia, que lo que falta se inventa que en barrio sorbra ciencia y hay que decirlo pa´l que no se acuerde la esperanza es una loca(puta)que va vestida de verde la esperanza es una loca(puta)que va vestida de verde Makinavaja,Ma... "
Un tall de cançó sempre ens pot fer retrocedir en el temps...per bo o per dolent
Hay personas, para las cuales la amistad es una parte más de la política. Son amigos mientras te necesitan.
Un beso.
Publica un comentari a l'entrada