La tardor... tendressa.
La imbecilitat humana... fàstic.
Els fills... un enorme amor i companyia.
La feina... estrés!
Les amistats.... suport, paciència i comprensió.
El sexe, (bò, és clar), relax...
Les carícies.... emocions.
Algunes mirades.... indiferència.
Alguns somriures... complicitat.
Les presències inoportunes i fora de lloc.... indiferència total.
La vida... ara mateix... grans perspectives.
l'Amor.... il.lusió.
Alguna pesigadeta d'amagat... gustet.
Una visita inesperada.... sorpresa!
Una mica de xocolata, prohibida... quin gust!
Una tarda amb el nèt.... esgotament ple de felicitat.
Una estona de lectura... escapar a la ficció.
Unes mans agafades, a la llum de la lluna... romanticisme.
Les "senyores" de la mani d'ahir.... incomprensió.
Una forta abraçada.... suport.
Un sopar en bona companyia.... obrir els ulls.
Aquesta imatge aqui dalt.... satisfacció, enorme.
La imatge d'abaix.... família.
I tantes coses em provoquen.....
6 comentaris:
A mi, llegir-te de bon matí un diumenge, com avui, em provoca benestar...
Bon diumenge!
El teu post avui uns somriures tendres tot prenent el cafe.
Que guapo que és el meu nebot!!!!!jijii!!!
el teu escrit em provoca somriures amb un deix de melangia...
Des de aqui una picada d'ullet per fer-te saber que celebro que sentis tot això.
Quin botxo! Està guapíssim!
Publica un comentari a l'entrada