dimarts, 13 d’octubre de 2009

Sorpresa!!


Diumenge a la tarda, després d'un bon passeig i un vermutet amb una amiga, pensava tenir una tarda de lectura amb una sola obligació.. treure el gos!
Estava jo tan relaxada, amb el diari a les mans, mig despistada veient el paisatge per les finestres del menjador, quan el truc del telèfon a quarts de sis de la tarda em va, fins i tot, sorpendre. Era la meva filla, amb la seva xicota al costat... mama.. tens plans avui?, doncs no, penso estar de lectura fins a les 9 que tregui el gos..., ella hi torna, i demà?, doncs imagino que aniré a caminar una estona i he de preparar un munt de papers...
Jo sí tinc plans, em diu ella, i jo: on vas?, no mama no, on anem. Jo li responc que és evident que parlo d'elles dues.. no mama no, que els plans t'inclouen a tu!
A mi? i on anem demà?... no, demà no, d'aqui uns 3 quarts d'hora et venim a buscar, marxem a Andorra!.
Vaig posar un parell d'excusses, per exemple que son joves i tenen poques ocasions per "escapar-se", ella respón, ha estat idèia de la teva jove, (això per si la segona excussa era que no han de carregar amb la mare), després vaig respondre, però així?, ara?, jo mai he fet una sortida així d'intempestiva!!, resposta d'elles: nosaltres tampoc!!
La darrera excussa.... uff no se això és car... estàs convidada a l'hotel! un "hotelazo" noi!.


Ja no tenia més excusses viables...
Total, al cap d'una hora i després d'haver col.locat el gos en bones mans, ja ens tens camí d'Andorra, totes tres ben contentes, a gaudir de 24 hores i la veritat, m'han anat de conya, desconnectar no és senzill, i menys en tan poca estona, però reconec que gaire bé no he pensat ni un minut en tots el temes que ara mateix m'envolten.
De tornada dinar a "La Muga", trinxat de Cerdanya, com no!, amb aquestes vistes del Cadí i Bellever de Cerdanya de fons.
Això sí, per tornar una cua de por, el tunel del Cadí tancat, a estones, varem fer una cua de 3/4 d'hora per poder accedir al mateix, aturades del tot i jo em pregunto... en casos així no s'ha d'obrir la barrera i passar gratis?, ni hablar!! 11 euros per fer cua i a callar, vaja, com sempre.


De tant en tant fer una bogeria, ni que sigui de 24 hores... pot ser delciosa.
Malgrat les hores dins el cotxe, el bon ambient, la bona música i les vistes.... la varen fer una sortida inovidable.

9 comentaris:

garbi24 ha dit...

Et crec, a mi la feina m'hi ha portat moltes vegades a Andorra i es un bon pais per desconnectar, però a l'hora també ho es per fer cua i per descomptat els ponts son tremenduuuuuus. Però en bona companyia tot es més fàcil....

Glòria ha dit...

Uala, quina sorpresa més agradable!
Felicitats!

Elisabet ha dit...

M'alegro que ho hagis passat tant bé, jo també he disfrutat molt!!!!Muak!!!!;p!!!

Albanta ha dit...

Bravo per eixes noies!!
Una abraçadeta guapa.

Dan ha dit...

Quina sort. I quina enveja! I sobretot... un trinxat de la cerdanya!!!! El que donaria ara mateix per un bon trinxat. Mmmmm

creatiu ha dit...

On està la meva pastilla de xocolata eh??? jajajaja Demà ja et vindré a veure al vespre.

Joana ha dit...

A vegades així de sobte és quan t'ho passes més bé! i el trinxat! Ohhhhhh!
En faig sovint :)

Arare ha dit...

apa, quina sort!
a veure quan em venen a buscar a mi els meus fills per portar-me a Andorra enlloc de venir tots a l'hora a dinar a casa, jajajaja!
(és broma, que m'encanta tenir-los a tots!!!!)

kika ha dit...

renoi quines filles que tens!! felicitats!!