diumenge, 25 d’octubre del 2009

Dret d'opinar....


Dissabte de la setmana passada vaig anar a un sopar, diguem, "d'empresa".
Després de fer la tasca que acostumo a tenir encomanada aquest dia, vaig poder parlar, conversar, dialogar, amb un bon grapadet de persones. Va ser un vespre, ho admeto, d'un recull imponent d'informació, alguna de les quals em va deixar, del tot, flipada!.
Tenir gent que t'aprecia i respecte la teva opinió és molt agradable.
Em vaig poder assabentar d'algunes coses que es diuen de mi, evidentment per part de "personajillos" que no es molesten en demanar la "versió" de l'altre. Lo més curiós, persones que et deuen, molt i molta feina que en el seu moment vares fer per ells i ara... ni saluden! Encara que he d'admetre que a mi ja no m'importa si ho fan o no, de tan gran com és el desencant.
Persones amb les que has compartit part important de vida i confiança, ara es permeten malparlar de tu sense motiu, ni cap tipus de res que demostri aquest comportament. I lo més asqueròs, opinen a nivell personal... i ells què cony saben de tot el que estic pasant ara mateix?.
Sempre em pregunto el mateix, com es pot opinar sense demanar les dues versions?, l'opinió de la persona "B" és tant important com la del que va de víctima i llagrimeta, única. això sí.
Lo més indignant és pensar com s'escampa merda que és mentira, com tantes persones que davant teu fan el numeret, d'esquena i de cara al poder, diuen el contrari.
Sempre m'ha agradat escoltar les "dues", o tres, versions de qualsevol història, però és clar, quan una de les parts te "galons", la "tropa" mai és important.
He donat aquesta setmana dos passos molt importants a la meva vida, un laboral, l'altre..... calma, tot arriba i llavors sí, podré parlar amb calma i fer callar tota aquesta colla de malparlats.

5 comentaris:

Striper ha dit...

Mi ra a mi a la feina Divendres em va pasar algu semblant algu que crec que pot opinar el que li sembli de mi com a persona o va fer com a carrer, i a qui ja em va emprenyar.

Garbí24 ha dit...

Costs de fer però, ens hem d'acostumar a passar del que diuen i fer els que més ens agradi, a la fi i al cap sempre acabem criticats, tan si fem com si no.
Per aqui diuen allò de: sempre has de ser mascarat per una paella.

Anònim ha dit...

CALMA,TOTES LES "EMPRESES" SON IGUALES,TU NO T'EMPRENYIS MASSA,I A LA TEVA.
"DIENTES..DIENTES" I ENDAVANT.
JUGANT AMB BCN.

Toni Soler ha dit...

Infeliços. És injust que algú vulgui obtenir profit llançant opinions frívoles i irresponsables sobre altra persona. Viure per a veure.

petons

Unknown ha dit...

És el que passa quan viuen tots d'enxufar-se uns als altres, de venuts n'hi han molts, i més en política aqui a Mataró. Però paciència que al igual que certes espècies d'aragnids (trepas), es voldran menjar la seva mare tard o d'hora.