divendres, 2 d’octubre de 2009

Va de respostes, sembla que no donades...


A l'escrit d'abans d'ahir, un "anònim" que no ho és tant com es pensa, deia....
"Els carretons quarantons existeixen, i tots ells/es son ja desapareguts plens d´arnes i corcons".
Imagino que ho diu per ell, ja n'hi ha prou que molts homes, no tots, no ens esberem!, pensi que les dones que ja hem passat el 40, o els 50!, què més dona?, som trastos per amagar i no escoltar, que no podem lluïr ni gaudir i n'estàn tant d'equivocats...
Sovint n'he parlat, però hi torno...
Les dones, de normal, quan passem els 45, més o menys, tenim la canalla gran, no esperem quedar prenyades, gaudim parlant, i practicant sexe!, no tenim mal de cap, abans al contrari però noi.... resulta que llavors s'espanten i la millor manera de no demostrar això és fer veure que ja no som "apetitosas", i la majoria de vegades es ben al revés!.
Cuidem més la gent que ens envolta, seleccionem una mica més les amistats i ja no callem, diem les coses què pensem, ni que no agradin.
Ara, és quan podem fer tantes coses que hem deixat pendents, tantes que ens falten les hores, però poques vegades, les ganes.
En tinc 48, no tinc arnes, porto una vida sexual activa, no tinc corcons, ara, més que mai, em sento lliure... sí, aquesta famosa paraula..
Potser tu, "anònim", "resultón" segons tu, prefereixes una xicota joveneta al costat, no es pas criticable, però no menyspreis les que ja no ho som tant, també ens agrada algún "petit suisse" de tant en tant, no creguis que no.
Ara, deixo aquest anònim i paso a "respondre" en Carles, sembla que no vaig deixar clara la meva posició respecte l'avortament...
Carles, benvolgut amic.... ja hem tocat aquest tema però en un comentari em reclames que no et vaig respondre.
Bé, soc partidària de la llei d'avortament, i tant que sí. Defenso que el dret a decidir és de les dones, les que han de parir i gaire bé sempre, cuidar els fills i filles.
Em preguntes què hauria passat si els meus pares haguessin avortat en el meu cas, bé, senzilla la resposta no?, jo no seria aqui per tant no els podria retreure res de res.
La llei és pot millorar, cert, jo donaria unes setmanes menys de temps.
Però tu ets un anti, i jo estic del tot a favor, per tant... no crec pas que mai ens posem d'acord amb aquest tema. Ens limitem al menjar japonés?, aqui, entre d'altres coses, ens entenem molt bé i el gaudim molt.
(He posat la meva foto per simular una resposta "en persona" je je.

6 comentaris:

Carles Dresaire i Gaudí ha dit...

Bon dia, veig que els tema traspassa l'espai del blog, jejeje.

Pregunta, a la resposta, perqué dieu (dic dieu perqué ahir una altra noia em va respondre el mateix), que no els hi podrieu retreure res? crec que la vostra resposta hauria de ser, no podria dir res, si d'entrada presuposeu que heu de retreure, vol dir que alguna cosa hi ha que no està bé.

Respecto les opinions contraries, encara que no les acabo d'entendre, i el debat és bo, i fixa't que aquest tema porta molt de debat, per alguna cosa serà.

Al senyor de les arnes, ell no en deu tenir perqué deu estar tancat en un armari amb "antipolilles". I així s'ha quedat......

Quan vulguis anem a un japonés....

Striper ha dit...

Molt ben dic , petons de bledò.

garbi24 ha dit...

Gallina vella fa bon caldo......hi es totalment cert, l'experiència al llit es un grau i en questes edats quant es tracta de fotre un clau es fa amb ganes o no es fa i punt....que ja som grandets. Ara mes que mai el disfrutem

TERESA ha dit...

Estic d'acord amb tot, els meus millors "polvos" van ser a partir dels 40,ahhh senyor que hi ha gent que pensa que tot s'acaba, ells s'ho perdent; en quant el tema del avort ja em fa mandra,tenir que parlar de si es o no es, el meu parer ara i sempre es que les lleis tenen que ser lo mes lliures i les persones tambe, despres cada un amb la seva conciencia fa el que vol

Joana ha dit...

M'agrada el comentari d'en Garbi!
A vegades hi ha qui parla per parlar...
Bon cap de setmana Joana!

Josep B. ha dit...

Sobre el senyor "anònim" (Mira que em repateja això de no donar la cara) Jo en tinc quaranta set i francament, potser sí se me'n van els ulls darrera les corbes sinuòses de les jovenetes (Què li farem, sembla que és un problema dels mascles de l'espècie) però les dones que de debò m'atreuen, aquelles amb les que em podria imaginar comaprtint aquells jocs què tant ens agraden, acostumen a estar al voltant de la meva edat.

Respecte al tema de l'avortament hi ha un punt en el què sóc una mica especial. Generalment al discusió és si s'ha de permetre o no l'avortament. Perdò però com és pot parlar de "permetre" d'un resultat d'una situació?

M'explico. El problema no és pas que les dones decideixin avortar sinò tots els condicionants que porten a una dona a plantejar-se la
possibilitat de fer-ho. Si fóssim en una societat justa, equilibrada, (utópica, ho sé) no caldria discutir sobre el tema, cap dona no sentiria la necessitat de plantejar-se si pot portar un fill al món o no.

Però com no hi som en aquest món de somni l'únic que ens queda és procurar que, quan una dona no en troba cap altra sortida que perdre el futur fill, assegurar-nos que ho podrà fer en unes codicions sanitàries raonables i no en mans d'autentics carnissers.