En 24 hores he rebut dues sorpreses, respecte a dues persones. Les dues, agradables.
La primera sorpresa va venir dimarts, de la mà de l'autor d'aquesta foto que avui poso, encara no diré el seu nom, tot és massa recent, quan arribi el dia diré qui ha fet la foto i me l'ha regalada, coneix com m'agrada el mar i la sortida del Sol. Quina enveja pendre cada dia el primer café amb aquesta "estampa"... (queda misteriós, ho se, però de vegades fins que no és "al sac i ben lligat" val més no dir res.
La segona sorpresa va ser ahir al vespre quan vaig parlar una llarga estona amb algú que m'havien criticat molt, i jo vaig creure que era cert, i vaig descobrir un senyor seriós , professional ,disposat i capacitat. (tampoc queda massa clar, però val la pena guardar el "misteri").
Potser sí, al final d'aquest llarc túnel, puc trobar la Pau d'esperit que em manca.
I recobrar la meva vida.
La primera sorpresa va venir dimarts, de la mà de l'autor d'aquesta foto que avui poso, encara no diré el seu nom, tot és massa recent, quan arribi el dia diré qui ha fet la foto i me l'ha regalada, coneix com m'agrada el mar i la sortida del Sol. Quina enveja pendre cada dia el primer café amb aquesta "estampa"... (queda misteriós, ho se, però de vegades fins que no és "al sac i ben lligat" val més no dir res.
La segona sorpresa va ser ahir al vespre quan vaig parlar una llarga estona amb algú que m'havien criticat molt, i jo vaig creure que era cert, i vaig descobrir un senyor seriós , professional ,disposat i capacitat. (tampoc queda massa clar, però val la pena guardar el "misteri").
Potser sí, al final d'aquest llarc túnel, puc trobar la Pau d'esperit que em manca.
I recobrar la meva vida.
7 comentaris:
Joana,
Penso que sí que n'hi ha de llum. Sovint ensfem idees equivocades de certes persones . A vegades paga la pena caminar una estona junts i conèixer-los més.
Una foto preciosa!
si et regalen fotos així val la pena celebra-ho, i mica a mica hi arribaràs al final, perquè la llum segur que hi és :-)
Sempre hi ha llum al final del camí i més per a persones com tu. Una foto preciosa.
Petons
De segur que aquesta pau que demanres t'esta esperant al altre costat de la cantonada.
Sempre! Un petó i bon dia, Joana.
Si al final del túnel no hi ha una llum...creu-me...agafa una llanterna i il.lumina el que tu necessitis, però no et quedis mai a les fosques.
Corre a la luz!!
Publica un comentari a l'entrada