Però ho he fet...
Aquest matí, com cada dia, quan pujo les persianes del menjador, després del primer café, son més o menys les 7 i algo, avui les he pujat abans, era tanta la foscor que he dubtat fins i tot de l'hora...
Amb la tassa a les mans, una miqueta enconjida doncs tenia una mica de fret, he mirat aquest paisatge que tant enamorada em te, el mar de fons, fosc, gaire bé negre, reflexe d'un cel tant negre i ennuvolat que m'ha produit un calfret, però de gust....
Llavors encara no plovia, el meu fill, m'ha abraçat per darrera, ja és tant alt com jo, i m'ha dit... mama, avui fa un dia dels "teus".
Ben cert, adoro aquest temps, potser el vent no m'agrada tant, però els núvols passant ràpid davant els meus ulls, les onades petant fort al port, una mandra increible m'ha envait i m'he assegut cinc minuts a conteplar el paisatge, ho reconec, avui no hauria anat a treballar, m'hauria quedat allà asseguda, amb un llibre a les mans, una lleugera manta a les cames i només escoltant la pluja.
Si ho hagués pogut fer, hauria gaudit com es pot gaudir degustant qualsevol "delicatessen" del millor restaurant del Món.
Després, ja a la feina i amb la finestra a la meva esquena, he escoltat la pluja, forta i contundent, diria que una mica enfadada, m'hi he sentit, del tot, identificada.
Aquest matí, com cada dia, quan pujo les persianes del menjador, després del primer café, son més o menys les 7 i algo, avui les he pujat abans, era tanta la foscor que he dubtat fins i tot de l'hora...
Amb la tassa a les mans, una miqueta enconjida doncs tenia una mica de fret, he mirat aquest paisatge que tant enamorada em te, el mar de fons, fosc, gaire bé negre, reflexe d'un cel tant negre i ennuvolat que m'ha produit un calfret, però de gust....
Llavors encara no plovia, el meu fill, m'ha abraçat per darrera, ja és tant alt com jo, i m'ha dit... mama, avui fa un dia dels "teus".
Ben cert, adoro aquest temps, potser el vent no m'agrada tant, però els núvols passant ràpid davant els meus ulls, les onades petant fort al port, una mandra increible m'ha envait i m'he assegut cinc minuts a conteplar el paisatge, ho reconec, avui no hauria anat a treballar, m'hauria quedat allà asseguda, amb un llibre a les mans, una lleugera manta a les cames i només escoltant la pluja.
Si ho hagués pogut fer, hauria gaudit com es pot gaudir degustant qualsevol "delicatessen" del millor restaurant del Món.
Després, ja a la feina i amb la finestra a la meva esquena, he escoltat la pluja, forta i contundent, diria que una mica enfadada, m'hi he sentit, del tot, identificada.
3 comentaris:
Al final l'has escoltada tot el dia, i amb això ja pots estar contenta....
No sempre podem fer el que volem.
si avui es un dia fosc i un mati força plujos.
A mi tampoc! :(
Publica un comentari a l'entrada