Estic asseguda en un sofà, amb la meva eterna tònica entre mans, gaudeixo de la música llatina que sona a la sala i de bromes i rialles amb les amigues.
M'adono que un xicot davant meu em mira, no m'agrada gens que em mirin, ni mica!. Li comento a la meva amiga A. i ella riu, Joana, et mira peque li agrades...... giro el cap i li responc... poca conya noia!, si aquest "pavo" em segueix mirant li trec la llengua!...... ella riu i em demana que em relaxi.
Vaig a ballar i en un giravolt m'adono que ell segueix mirant, amb un mig somriure als llavis.... jo començo a patir. Les amigues, les dues punyeteres, riuen i em diuen que ja no recordo com es fa això, el joc de la seducció, el joc de mirar i ser mirat. Jo no les tinc totes i li dono l'esquena, ara estic vermella com un pebrot. Però tant decidida com soc, per quin motiu em poso nerviosa?.
Tornem a seure, A. insisteix, Joana, aquest noi et treurà a ballar, jo insisteixo, pobre d'ell!. I ella que s'aixeca i va directe al noi... vols ballar amb la meva amiga?.... jo enfonsada al sofà i pensant, quan torni la mato!.
Ell respon... si ella vol, estaré encantat..... i bé... ara què faig?, primer mato a A. o quedo bé i fem un parell de lents?. El noi s'aixeca i em tendeix la mà, jo fulmino la meva amiga amb la mirada i m'aixeco, aquest paio és molt alt....
Ballem un parell de cançons i posen música ràpida, li dic gràcies i em retiro. Sec al mateix lloc on era i ell em demana permís per seure al meu costat.... ufffff... he de recordar com es juga, estic del tot desentrenada!.
Parlem una estona, com és evident la primera pregunta és l'estat civil, soc més gran que ell, però no sembla pas que li molesti.
Les amigues, malparides les dues, s'han decantat, han fugit a la sala de fumar i jo les miro malament a través del vidre, mentre elles riuen i m'animen gesticulant....
Quan tornen ja és per marxar i ell... em demana el número de mòbil i jo, dels nervis, ni recordo quin mòbil tinc!.
He de decidir en segons si ho faig o no, de vegades, algo tan senzill com això, pot canviar tantes coses....
Total, he descobert que estic desentrenada, però espero poder practicar i recuperar no?.
I què faig si truca?.... ja estaré nerviosa fins que ho faci i tot.... per unes mirades....
M'adono que un xicot davant meu em mira, no m'agrada gens que em mirin, ni mica!. Li comento a la meva amiga A. i ella riu, Joana, et mira peque li agrades...... giro el cap i li responc... poca conya noia!, si aquest "pavo" em segueix mirant li trec la llengua!...... ella riu i em demana que em relaxi.
Vaig a ballar i en un giravolt m'adono que ell segueix mirant, amb un mig somriure als llavis.... jo començo a patir. Les amigues, les dues punyeteres, riuen i em diuen que ja no recordo com es fa això, el joc de la seducció, el joc de mirar i ser mirat. Jo no les tinc totes i li dono l'esquena, ara estic vermella com un pebrot. Però tant decidida com soc, per quin motiu em poso nerviosa?.
Tornem a seure, A. insisteix, Joana, aquest noi et treurà a ballar, jo insisteixo, pobre d'ell!. I ella que s'aixeca i va directe al noi... vols ballar amb la meva amiga?.... jo enfonsada al sofà i pensant, quan torni la mato!.
Ell respon... si ella vol, estaré encantat..... i bé... ara què faig?, primer mato a A. o quedo bé i fem un parell de lents?. El noi s'aixeca i em tendeix la mà, jo fulmino la meva amiga amb la mirada i m'aixeco, aquest paio és molt alt....
Ballem un parell de cançons i posen música ràpida, li dic gràcies i em retiro. Sec al mateix lloc on era i ell em demana permís per seure al meu costat.... ufffff... he de recordar com es juga, estic del tot desentrenada!.
Parlem una estona, com és evident la primera pregunta és l'estat civil, soc més gran que ell, però no sembla pas que li molesti.
Les amigues, malparides les dues, s'han decantat, han fugit a la sala de fumar i jo les miro malament a través del vidre, mentre elles riuen i m'animen gesticulant....
Quan tornen ja és per marxar i ell... em demana el número de mòbil i jo, dels nervis, ni recordo quin mòbil tinc!.
He de decidir en segons si ho faig o no, de vegades, algo tan senzill com això, pot canviar tantes coses....
Total, he descobert que estic desentrenada, però espero poder practicar i recuperar no?.
I què faig si truca?.... ja estaré nerviosa fins que ho faci i tot.... per unes mirades....
13 comentaris:
Ost3, i preguntes que fas? … dons contestes i, parles de com és el temps, de fet l´univers és infinit i no estem sols.
Es ben cert que has perdut pràctica, perèel joc de laseducció es recupera aviat. Trucarà, parlareu, i ves tu a saber.....Estarem pendents de les teves noticies.
Nenaaaaaaa! Si truca, aneu a fer un cafè i decideixes si a la llum del dia t'agrada i si et ve de gust quelcom més... Jo estic amb en Francesc: el joc de la seducció és com anar en bici, mai s'oblida del tot!
si truca, la primera vegada el portes al passeig maritim.
La segona...tu mateixa.
petons
La seducció és molt maca per a tots dos; tant pel seductor/ra, com pel seduït/da...
Com diu l'Assumpta, ens veurem pel Port?
Si et truca i t'agrada, surts amb ell!
Dale a tu cuerpo alegría Macarena, nena!!
Jajajaja...
Hola Joana!
He començat a llegir el teu escrit sobre "Seduccions" i m'ha despertat una mena de intriga per saber com acabava. M'has fet recordar un temps molt llunyà quan era jove i quan en situacions semblants et mirava algun noi. Recordo que els sentiments eren els mateixos que tu descrius ara.
que guai!!!
Nena si truca no ho dubtis queda i gaudeix de tot el que vulguis i fins on vulguis.
Joana, hi ha novetats? T'ha trucat?
Toma que toma tomate...
Faré un post, sí, va trucar.... :)
M'ha agradat molt el teu relat. Seguiré visitant el teu blog.
Maria Jesús
Desentrenada? A mi em sembla que no... sl
Uiuiuiuu... les papallones a l'estòmac un altre cop! Quina bona notícia!
Publica un comentari a l'entrada