divendres, 8 de febrer de 2008

La trucada....



Vaig sortir de la discoteca a les 2 de la nit passades.
El mòbil va sonar poc després de les 3 de la tarda següent, just em preparaba per anar al cinema amb una estimada amiga. Va trucar i sols havien passat unes 12 hores!.

Hola?....
hola....
com estàs?,
bé i tu?,
bé gràcies.
Saps, em diu, pensaba que m'hauries donat un número "dolent"...
i això perquè?, pregunto jo.
Per els teus dubtes a l'hora de dir el mateix.
Uffff, ja estic vermella, em vaig posar tant nerviosa...
No menteixo mai, li dic, ja fa anys que no ho faig, t'hauria dit que no abans de mentir.
Perfecte, respón. Quan et va bé fer un café?, aixì, directe....
Doncs no se, quan pots tu?, jo millor els caps de setmana...
Jo estaré on diguis quan diguis...
I així una estoneta de conversa i certa timidesa.

Ja tenim data, hora i lloc.... el passeig marítim, com no!. Això és del tot emocionant.... tinc una cita, no?. Ara és quan he de pensar què em poso i tot això no?... oooppsssss quina emoció!.

(Seguiré informant......)

10 comentaris:

Duna. ha dit...

Dolenta! No sé per què, això em sembla un "dejà vue".

Gatxan ha dit...

Campeona, campeona, oé, oé, oé!!!!

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Os3 ... que facil que és lligar, i jo no m´ensurto.

Algú t´algun llibre per apendre?

Arare ha dit...

I què et posaràs? I ens ho explicaràs? Ep, molta sort!!!

Glòria ha dit...

Si t'agrada...conserva'l!!!

Joana ha dit...

Posa't ben wapa, mira't al mirall els cops que facin falta i una mica de coloret en pols... si et posses vermella no es notarà tant...
Que bonic!

Napoleón Bonaparte ha dit...

veni, vidi, vinci

A eso lo llamo, triunfar una noche. Dos bailes y ya tienes una cita. Yo es que soy muy tímido. Cuando empecé a salir con mi mujer, al conocernos y el primer día ya hobo un shock, mutuo, hasta las 5 semanas de vernos cada día en la pandilla del parque, no le dirigí la palabra nunca, Y esas semanas, todos los amigos y amigas, ya sabían que habría "tomate".

Yo se lo decía a los colegas y ella a sus amigas. sabíamos lo que sentíamos el uno por el otro y que era mutuo y muy fuerte, pero por terceras personas.

Y nosotros dos, también. Pero yo no daba el paso. Mañana se lo digo, mañana se lo digo....

Hasta que le dije y me tuve que tomar dos cubatas en casa de un amigo, antes:

bueno supongo que somos novios, y se me tiró al cuello a besarme y todos los amigos, aplaudiendo.


Espero que todo vaya muy bien. Mariposas en la barriga, temblor en en cuerpo, taquicardias, tartamudez y ese estado de imbecilidad mental, enajenación.etc., envidiable, llamado enamoramiento.

Qué recuerdos (y que envidia, sana). No sabes, cuanto me alegro.

Suerte y

By Happy and Enjoy.

pepi ha dit...

HOla Joana!

Això si que és tenir sort. Quins records, quina enveja... Aprofita
tot el que puguis

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Joana, la primera cita al passeig marítim, i la segona, dirctament a la sorra

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ens tens en "ascuas"