dissabte, 9 de febrer de 2008

Va per tu, ullets clars....

Avui he fet un viatge a Malgrat de Mar, tenia una visita pendent fa un temps i avui l'he pogut fer.
Ni el mar, sempre tant reconfortant per mi, ni el sol, magnífic, lluent sobre les barques, ni tres paios estupendos i en pilotes a la sorra de Santa Susanna, ni les famílies que passejaven per el camí que va de Calella a Pineda, un dia el penso fer a peu, res no calmava les papellones a l'estòmac, la por de caure bé, els nervis.
Ens hem explicat tantes coses des de que vares contactar amb mi a través del bloc, tanta confiança, tants ànims donats.
La por de no caure bé.
Eres a l'estació, tal com em vares dir, puntual i amb la timidesa a la teva cara, T'he fet dos petons i tu a mi. No mirabes directe als ulls, imagino que forma part de la teva prudència.
Hem prés el café que sovint hem parlat, tendresa, afecte, ets un senyor i he deixat que fesis el que has cregut convenient, obrir la porta i esperar el meu pas, no ho acostumo a deixar fer, però en tu, era del tot natural.
T'he dut el llibre El setè camió que l'Assumpta Montellà va signar per tu, espero que t'agradi. Gràcies per el teu regal.
Quim, ens separen 34 anys, però ets un home savi, un home intel.ligent i cult, m'he sentit bé, i espero que tu també.
No marxis pas a Menorca sense fer un altre café amb mi.

Per tant...

Per l'afecte que sempre m'has demostrat,
la paciència,
la tendresa,
la confiança,
l'estar pendent de mi i les meves coses,
per llegir “entre línies”,
per tants i tans emails,
per cada vegada que m'has fet un petó,
per ser.hi,
per haber enviat un primer “contacte”
i haver seguit amb el mateix.
Per les poesies,
els mig somriure que endevino,
i per tot el que ens queda per explicar,
a tots dos.
Gràcies Quim, estimat Quim.

5 comentaris:

Striper ha dit...

Es molt gratificant quant malgrat diferencies senta tan b´re la companyia amb la que prens cafe.

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

les bones amistats sempre perduren

Quim ha dit...

Solucionada l'avaria de l'ordinador, torno a navegar i en arribar al teu bloc, cremo el vaixell. Ací em quedo.
Considero que sóc un ser privilegiat per haver-te conegut. Les teves paraules són el reflex fidel del meu sentir.
Gràcies per distingir-me amb la teva amistat.

Quim, des de Mlagrat.

Lali ha dit...

M'ha agradat molt de llegir com ha anat la vostra trobada a Malgrat.

En primer lloc, perquè l'escenari el conec molt bé.

En segon lloc, perquè el Quim també el conec molt bé.

M'ha agradat llegir la descripció que n'has fet. És emocionant llegir la descripció que una desconeguda fa del propi pare. M'ha emocionat especialment, potser perquè jo mateixa no puc prendre cafè amb ell tant sovint com voldria. Jo visc ja fa uns anys, molt lluny de Malgrat.

Gràcies, Joana, per la teva tendresa.

Joana ha dit...

lali,
estic del tot emocionada amb el teu post, espero no trobis malament la confoança en parlar d'en Quim, per mi, algú ja imprescindible a la vida.
Et felicito per tenir aquest pare, jo em felicito per tenir aquest amic.