dilluns, 18 de febrer de 2008

Reconstruccions....


Dissabte al vespre vaig fer un sopar a casa, casi podriem dir un sopar massiu, 10 persones, 3 germans i una germana, cada ún amb la seva parella.
No tindria res de novedós si no fos perquè això fa molts anys que no passaba, que jo no sopava amb ells i menys a casa meva.
Els problemes que ens han mantingut allunyats els intentem arreclar, ni que serà un impossible el 100% de germans i germanes, 5 és tot un èxit. Jo espero, de tot cor, que ja no torni a passar el mateix.
Vaig cuinar com fa temps no ho feia, no per tants vaja, des de amanides d'endivies, roquefort i codony. Fins a canapès de melmelada de tomàquets verds amb muse de foie i anous, passant per pa amb tomàquet i pernilet, fuet, formatges variats i acabant amb un ànec a la taronja que tots varen dir era tant bò, potser si que el wiski de 12 anys hi va tenir alguna cosa a veure...., acompanyat de patates "panadera" al forn.
Els postres i el cava els varen portar ells.
Molta feina, ho reconec, entre la neteja, la compra, i cuinar no vaig parar ni un minut, hem acabat de fregar els plats, "ell" i jo, casi a les 2 de la nit, amb els peus treient foc, però estic del tot satisfeta, de l'oportunitat, de la traquilitat i com no, del bon ambient.
De tant en tant, fer un esforç, ni que no arribi a tot.hom, val la pena.
Estic del tot feliç.

5 comentaris:

Glòria ha dit...

Caram, si que t'ho vas "currar", no m'extranya que quedessin contents! El meu dinar va ser molt més simple, però bo també; no va haver-hi qüisqui, sí un "Rioja" boníssi!
Celebro molt positivament la reunió familiar que vas organitzar .

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Quin instrument tan meravellós, o tinc que dir moble? Bé, amb refereixo a la taula, aquest estri més o menys bonic, amb viandes o sense, és miraculós, serveix per quasi tot, sols falta imaginació i voluntat per reunir-se al seu voltant i deixar-se emportar per el seu encant.

Felicitats per l´esforç i èxit de tota la teva família.

Maite ha dit...

Molt be Joana, es fantàstic tenir contacte amb els germans, i tenir germans, jo no en tinc cap i es una cosa que sempre he trobat a faltar.
Els lligams amb la familia, mai s'haurien de trencar.
Et felicito per donar el primer pas i currarte el dinar que vas fer.
Per aquestes coses, com molt be dius tu, val la pena una mica de moguda.

Striper ha dit...

Felicitats per aconseguir aquet sopar amb tots els germans,i ostres noia quin menu.

Isa ha dit...

A mi m'encanta reunir-me amb la família, cuinar...