diumenge, 30 de setembre de 2007

De coques i cap de setmana....





Aquest ha estat un cap de setmana complert, sols ha fallat una petita traca final, avui tenia que passar el dia a Tossa amb dues bones amigues i una grip imprevista i punyetera ho ha impedit. Per un altre costat així puc descansar una mica!!.
Divendres vaig anar de casament, sí, encara es casa la gent!. És varen casar l'Alex i la Vero. A ell el conec des de que era un marrec, sovint em posaba amb ell quan li va sortir el primer "borrisol" al bigoti. Va ser una tarda vespre molt agradable, bona companya i ball al final i els núvis super guapos els dos, la mare del núvi, espectacular, no va parar ni un segón, la imatge és borrosa per tapar una mica, però s'ho va passar "pipa".
Ball
Ahir i per primer cop, vaig decidir fer una "jornada de portes obertes" a casa. Imagino que começo a estar tranquila i ja he prés posessió de l'espai i els sentiments. Vaig cuinar pastissos, vaig netejar a fons i a la tarda, berenar.
Gràcies a la Glòria i l'Evarist, a la Montse, a en Marc i la Mercé, en Carles, la Glòria "2", en Santi i l'Oriol, la Núria, en Quim, el meu Martí, com sempre servicial i encantador. Va ser una tarda deliciosa. D'altres no hi varen poder ser, per feina o compromissos, però arreclarem el tema un altre dia.
Al vespre, cinema, La extrana que hay en tí, em va agradar, una mica forta, ho admeto, però parla del patiment i de com podem reaccionar les persones, per més bones que siguem, davant d'un trauma emocional. Després copeta al port, dues hores de bona conversa i a casa. Dos dies seguits anant a dormir a les 2!, i és clar... com avui no tenia que matinar m'he despertat tant tard que em fà vergonya!.
Ara he arribat de dur un troç de la coca que va sobrar al meu fill Daniel, he anat a buscar el diari i a veure l'exposició del Sant Lluc a "l'Ateneu".
Bueno, no entenc gaire d'art, se què m'agrada i qué no, jo triaria dues obres, ni que potser en Pere m'estira la "melena". Apart de la Emilia de Torres que m'agrada i molt, una obra que porta per nom El Far d'Alexandria, de d'Antoni Luis Planas, m'ha agradat molt. Potser hi veig aquella llum perduda....
També m'ha agradat i molt, una petita escultura que du per nom, Nua, de Pol Codina, super jove!.
La resta, bueno, diguem que no m'han posat la pell de gallina.
Avui, per primer cop en mesos, estic plenament feliç.

6 comentaris:

Glòria ha dit...

Un cap de setmana intens, felicitats!
Del meu tampoc em puc queixar, je je je.
Em queda planxa i potser vagi a l'exposició de L'Ateneu.
Gràcies pel berenar.

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Ya iba siendo hora. Un abrazo

querida_enemiga ha dit...

Felicitats. Petons.

Ferran Genis Traveria ha dit...

Tot relligat, i viscut, un bon cap de setmana. Jo tampoc em puc queixar, el constipat, el mal de coll isuportable... gràcies a Déu només foteses, però escriure ho ha fet oblidar, i llegir.

Arare ha dit...

Que continuïs sent molt feliç, Joana! Un petonet.

Isa ha dit...

Me n'alegro de veure't tan feliç!