No hi estic d'acord, almenys, no amb la seva manera d'actuar.
Parlo dels coneguts com "okupes", no puc estar d'acord en pendre a ningú una propietat. I ho diu una que mai podrà accedir a un pis en propietat, estic "condemnada" a viure de lloguer, i bó i així, em sento afortunada, tinc casa.
Molt menys puc estar d'acord en les molèsties que molts d'ells provoquen, brutícia, sorolls etc...
Els pocs que he vist, son de casa bona, de Mataró i rodalies, que després de muntar el sarau tornen a casa dels "papes" a dormir al seu acollidor i pagat llitet.
Però, com tots els moviments, hi ha gent honrada, cabal, cívica i que realment estàn contra la especulació, aquesta que està convertint Mataró, i la resta del país, en una ciutat inmensa i molt cara. Ahir llegía al Caprgros.com , Mataró registra l'increment de preus de la vivenda usada més alt de l'estat, i és clar, com hem d'accedir a una vivenda de propietat, ni que sigui de segona mà, els que estem sols amb fills, els joves, la gent gran...... és impossible.
Un company del PSC, en Quim, sempre diu que la sol.lució és municipalitzar el terreny de la ciutat, potser, aquesta ideia que sona "revolucionària", sigui el remei, però és evident que la llei no la contempla. La llei, mai ampara els menys afavorits...
Total, que passejant un dia d'aquestes vacances amb en Martí, varem fer aquesta foto, no negareu que la frase te molta raó...
Parlo dels coneguts com "okupes", no puc estar d'acord en pendre a ningú una propietat. I ho diu una que mai podrà accedir a un pis en propietat, estic "condemnada" a viure de lloguer, i bó i així, em sento afortunada, tinc casa.
Molt menys puc estar d'acord en les molèsties que molts d'ells provoquen, brutícia, sorolls etc...
Els pocs que he vist, son de casa bona, de Mataró i rodalies, que després de muntar el sarau tornen a casa dels "papes" a dormir al seu acollidor i pagat llitet.
Però, com tots els moviments, hi ha gent honrada, cabal, cívica i que realment estàn contra la especulació, aquesta que està convertint Mataró, i la resta del país, en una ciutat inmensa i molt cara. Ahir llegía al Caprgros.com , Mataró registra l'increment de preus de la vivenda usada més alt de l'estat, i és clar, com hem d'accedir a una vivenda de propietat, ni que sigui de segona mà, els que estem sols amb fills, els joves, la gent gran...... és impossible.
Un company del PSC, en Quim, sempre diu que la sol.lució és municipalitzar el terreny de la ciutat, potser, aquesta ideia que sona "revolucionària", sigui el remei, però és evident que la llei no la contempla. La llei, mai ampara els menys afavorits...
Total, que passejant un dia d'aquestes vacances amb en Martí, varem fer aquesta foto, no negareu que la frase te molta raó...
2 comentaris:
És un tema amb molts de matissos. El meu pare diu sempre: "si jo tingués la vostra edat, seria okupa". Però jo tinc 28 anys i l'any passat vaig signar una hipoteca "tremebunda" a 40 anys. De moment, estic pagant més de 1000 euros al mes, i perquè visc en parella; una persona tota sola, IMPOSSIBLE (si no ets la Paris Hilton, és clar).
Allò que falla, molts cops, és el "mitjà", perquè l'objectiu és lloable. Però la brutícia, violència i en molts casos, falsedat, ennuvolen el moviment.
Conec a molts "okupes" de pega amb deportius al garatge de casa els papes, mp3 i mòbils d'ultimíssima generació i suma i segueix. Que quan "es cansen" de ser okupes, tenen la vida sol·lucionada i no han de preocupar-se per hipoteques com la nostra, que sense portar crestes, ni mitges esgarrepades ni cadenes... patim aquesta voràgine que no sé a on ens portarà.
Jo et dic que fa uns 20 anys et podies ficar en un pis sense angoixes si tenies un sou normal i en uns anys pagat; avui no, t'hipoteques de per vida.
Per això de vegades entenc el decencís dels joves quan diuen: "No tendré un piso en mi puta vida". Tot i que alguns tampoc li donen massa importància a la propietat...
Publica un comentari a l'entrada