dimecres, 26 de setembre de 2007

En la meva mort...


Aquests dies, que la majoria estem tendrets i tristons per la mort d'un estimat amic i company, en Santi. Company amb majúscules, company desinteressat, digne, senyor, agradable i un sinfín més de calificatius. Aquests dies, deia, que recordem la seva dignitat davant la malaltía, la seva valentía, el recordo al meu despatx a Can PSC dien-me.... Joana el que vulguis saber sobre el meu estat de salut, m'ho preguntes a mi, la meva dona ja pateix prou i jo, he demanat estar informat de tot al respecte, tu no et tallis, pregunta..... ho vaig fer unes quantes vegades, després ell ja em passaba directament la informació, amb molta naturalitat. En Santi era d'aquelles persones que fan que jo faci el que denomino... traspassar la taula.... aquelles persones amb les que agafes amistat i afecte malgrat parlar amb elles a la feina.
Diumenge li vaig dir al seu pare al el tanatòri, ha tingut un gran fill i una gran persona i el dia que ell, aquest pare, desolat com estaba, la dona..... quina parella més exemplar... les filles i família estiguin una mica més calmats i puguin llegir totes les coses que s'han escrit des de dissabte, totes les paraules emotives i carinyoses sobre ell, veuràn quantes persones erem conscients del gran home que ens ha deixat.
Allà al tanatòri, lloc trist, vaig coincidir amb la Consol i l'Alfons, em varen comentar d'un parent molt jove que va morir fa uns dies, havia deixat tot arreclat, com havia de ser el seu funeral i tot. Jo he pensat fer el mateix, no vull cap cerimònia religiosa, no vull cap compromís, vull que vingui qui m'estimaba, qui apreciaba la Joana, no per quedar bé. Vull escollir la musica i les lletres, alguna poesia d'en Francesc, alguna música dolceta i adèu.
Volia deixar el meu afecte a en Santi, però potser també una mica el que jo sento.
Com deia al títol.. en la meva mort.... jo vull ser tan digne com ell ho ha estat. Va per tu Santi.

4 comentaris:

Glòria ha dit...

M'uneixo a les teves paraules d'afecte, Joana.
És dur.
Precisament ara estic llegint un llibre sobre els sentiments d'una persona que perd un ésser estimat.
Jo també sé el que vull pel meu.

Francesc Puigcarbó ha dit...

la mort, es consecuencia de la vida, no arriba mai en el moment oportú, però masses vegades ho fa de manera cruel, injusta i massa aviat.

Ferran Genis Traveria ha dit...

passa pel meu bloc de tant en tant, també. Jo també ho faig pel teu, en descobrir-lo llegint el d'en Francesc Puigcarbó.
Em dic Ferran I segur que m'has llegit en algun comentari dels que li faig a en Francesc.
http://ferrangenis.blogspot.com
També m'agrada molt llegir, ja ho veuràs. Si vols parlar de qualsevol tema, estaré encantat.

Isa ha dit...

És una llàstima, ho sento molt, Joana. Sembla que era un persona molt estimada.