divendres, 14 de setembre de 2007

Ser "la otra"....


Aquesta expresió tan contundent, en català no sona igual... ser l'altre sona massa "finet".
Quan jo era joveneta, parlar de ser "la otra" sempre era peyoratiu, amb menyspreu, ara no és així i diré com he arribat a aquesta conclussió.
Tal com he comentat sovint, he mantingut un bon grapadet de trobades aquest estiu, més que rés amb amigues i d'aquestes, gaire bé totes, separades i algunes de més d'un marit, com jo mateixa, és clar. L'edat de les mateixes, doncs variada però farem un promig de 45 anys.
Una d'aquestes amigues, a la que cada vegada tinc més confiança malgrat l'edat que ens separa, sempre m'ha demostrat que hi puc confiar, ho te molt clar, no vol parella, si te alguna cosa, amb un que ja estigui "ocupat", segur que no li dona problemes.
Lo fotut, és que la majoria pensen, no se si dir pensem.... igual. Creuen que pasar una bona estona és sencill, però veuen els homes separats, divorciats etc... com un problema. Qualsevol intent per part d'ells fa por.
És a dir, aspiren a ser "la otra" i sense manies ni complexes, rius una estona, fas un, o dos si el cos aguanta.... i l'envies a casa seva, que li aguanti les manies i els pèls la dona...
Admeto que a mi no em convenç aixó, sempre penso en la "parenta" oficial i en com em sentiria jo si em passés aixó, segur que no m'agradaria ni mica...
La pregunta ve ara, què ens ha dut a les dones a pensar i sentir d'aquesta manera?, perquè estem tant decepcionades?, perquè, ara mateix i ja fà un munt de temps veiem les relacions com un problema?, per quin motiu preferim, i ja definitivament, estar soles, què ens ha dut fins aqui?....
(Que cap home se senti "atacat", parlo des de el punt de vista de les dones, tan sols perquè jo en soc una....).

9 comentaris:

Gatxan ha dit...

Buf, Joana, és complicat... Jo crec que una part de les explicacions es poden trobar (molt en el fons!) en la imatge que les dones tenim del que haurien de ser les nostres parelles i les nostres relacions. Es tracta d'estereotips socialment inculcats que idealitzen les relacions, sense tocar de peus a terra...Sense incloure els pèls, les manies i les neures (de tots dos, eh?). En generacions diferents, sí, però en el fons totes hem estat victimes de models tipus "Dirty Dancing"... Aleshores, quan veiem els pèls, les neures i les manies no ens ve de gust i pensem que, mira, per decebre'ns altra vegada potser millor estar soles... Però suposo que això només és una part d'una possible explicació.... Suposo que aquí també podríem tenir en compte factors més de canvi cultural com, per exemple, que les dones hem deixat de valorar-nos en funció de les nostres parelles (o del fet de tenir-ne!), que potser estem passant a un model de societat més individualitzat i que, per tant, s'ha deixat d'estigmatitzar el fet d'estar soles, etc.

(quin rollo, eh? jejeje!)

Duna. ha dit...

A mi ja m'agradaria ser d'aquestes d'un i/o dos i enviar-ho a la parenta, però noia... No puc!!!

alatrencada ha dit...

1a visita al teu blog: quin post més interessant... També fa temps que hi dono a voltes al tema. Per què les dones estem tant desenganyades de les relacions amb els homes?

Durant anys i panys... es tenia molt clar que el matrimoni era una necessitat econòmica, social. Ningú es casava per amor.

Ara no estem diposades a aguantar el q han suportat les nostres mares i àvies... I d'altra banda, potser esperem una relació ideal, que tampoc existeix.

rafael ha dit...

Pot ser que ens de mandra intentar-lo de nou després de diversos fracassos, jo he tingut diverses relacions amb dones i totes han sortit malament, sense haver de buscar culpables, no va funcionar i punt.
D'altra banda, els homes, o alguns homes tenim el dolent costum de pensar que la dona ens pertany com si fos una mica que adquirim en el basar, així que no m'estranya que les dones només ens vulguin per a una estona, de vegades som inaguantables, i el que és pitjor, alguns segueixen amb les seves idees masclistes i insofribles. Bravo per vosaltres.
Un besito.

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

No se que i podria dir jo a tot això, ni que i podria aportar a tantes preguntes relacionades a les relacions Sexuals amb parella estable i/o esporàdiques fora d´ella.

Tinc l´opinió que el Sexe serveix com exaltació d´amor, entreteniment, procreació i potser, altres matisos que de segur els desconec.

Tenir que ser l´altra persona és quant les trobades tenen continuïtat amb el temps, i el respectable li treu punta amb murmuracions, és el fet de que no tothom pot accedir a tenir aquest mal de cap. (és que esta molt bé que un home en tingui les que pugui, i no tan que una dona faixi el mateix)

No fa pas maça temps vaig fer unes reflexions sobre la Llibertat, Respecte, Tolerància i Fidelitat, alguna cosa no va pas massa bé, quant és te que buscar emocions fora de la parella, o que de les parelles ocasionals (d´un parell de dies) no surtin satisfetes de la topada, tothom te les seves fantasies i és voldria el tractament adequat en cada ocasió per poder sentir lo que és busca. (m´agradaria poder tafanejar en la ment de dos amants en el moment de començar les carícies, (aquí te pillo i aquí te mato) de segur que voldrien explicar o que els entenguessin de com voldrien el moment per poder sentir plenament)

Com humans som molt complicats, i la rutina ens fa perdé interès i posició emocional, clar que tot lo fora sempre pot ser millor, fins que arribi la decepció o la monotonia.

M´agradaria, ser l´altra i que se m´espliques les seves experiències fins on és pogués.
M´agradaria, que el sexe no fos sinònim de retenció n´intercanvi d´interesos.
M´agradaria, que amb parlessin a cau d´orella i que les coses poguessin quedar clares.
M´agradaria, poder dir no, sense que ningú és pugui sentir-se depreciat i molestat.

Cada persona te que tenir la llibertat de fer i desfer, buscant la seva felicitat, amb pels, amb neures, amb amants o sense

És complicat veritat? dons si, sols podria quedar la masturbació i fer volar l´imaginació, de segur que no és te decepció, o bé, parlar obertament de les intencions i desitjós, clar que moltes persones no estan preparades per tan. (una llastima)

Ei !! que ningú estigui escandalitzat

Anònim ha dit...

Fem-ho arribar el màxim número de persones ...

NEIX 6 D'OCTUBRE
FEM-NE UNA ALTRA DIADA

Neix la Plataforma 6 d'octubre, amb una voluntat clara, que és la de reivindicar el dret de Catalunya a ser una nació lliure i sobirana i esdevenir, si així és la seva voluntat, un Estat.

I neix en un moment, on la societat civil catalana està vivint una situació clara d'acomodament, de dia passo any empenyo i a on la classe política catalana no té en compte, de forma seriosa, la possibilitat de la independència.

Les declaracions, del vice-president de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira plantejant un possible referèndum d'autodeterminació el 2014, no han tingut cap mena de repercussió, sembla que es puguin fer promeses de qualsevol tipus, sense tenir en compte el sentiment nacional ni l'ambició sobirana d'una part del poble català.

A nosaltres, ens agrada aquesta iniciativa, li donem suport absolut, tenim dret a decidir que volem fer, per història i per cultura, és el mínim que ens deuen, 300 anys d'ocupació seran més que suficients.

Surti el que surti, el poble haurà decidit, haurà fixat un camí, hem de sortir d'aquesta incertesa, hem de decidir el que som i que volem esdevenir, és per això que la societat civil catalana ha de prendre consciència, sobretot la part sobiranista on els impulsors d'aquest text ens situem.

La reivindicació escocesa ha de ser l'exemple, una nació com la nostra no es mereix una proposta de independència per simple estratègia electoral, ens hem de fer sentir, ens hem de deixar veure.

És per això, que creiem necessari un moviment de la nostra societat civil, un acte de vida.

La data simbòlica del 6 d'octubre, vol recuperar aquell esperit de 1934, quan justament aquell dia el president Companys va declarar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola, per això demanem a totes persones, de dretes i d'esquerres que sentin Catalunya, que volen fer un pas endavant, que pengin la seva senyera, la seva estelada, aquest 6 d'octubre i tots els propers, per fer veure de manera clara que Catalunya segueix tenint aspiracions.

I citant a Macià en aquests moments "ni dretes, ni esquerres ... Catalunya!!" i recorda el dia 6 .... PENJA LA TEVA BANDERA !!!!!!!

www.6doctubre.cat

Joana ha dit...

Un tema molt interessant.
Comparteixo l'opinió del Joan ademés afegiré que les persones també som animals per lo tant també tenim instints, es tan fàcil com aixó. Ja fa temps que vaig escriure sobre les emocions que envolten a la parella http://viajepersonal.blogspot.com/2006/10/me-quieres.html (per si ho volèu lleigir).
Mentres no entenguem que tot el que sentim te un fons biológic tot el demés s'ens farà molt difícil d'entendre.

Salutacions.

El veí de dalt ha dit...

Noies,
si enteneu que els tios ens conformem amb poc, sereu més felices, no? I sempre és millor està sola (o sol) que mal acompanyada (at). No hi doneu tantes voltes.

Anònim ha dit...

Estan bé aquestes relacions en que tens "alguna cosa" amb algú només per passar-t'ho bé i després que l'aguantin a casa seva. La cosa es complica quan hi ha sentiments pel mig. Que passa quan t'enamores d'algú que té parella "oficial"? Ell diu que m'estima i que es separarà, i realment la relació amb la seva dona és nefasta, però la cosa ja fa any i mig que dura i tot són excuses i allargar el tema.Fins i tot el vaig deixar quan ja portavem un any perque estava acabant amb la meva "salut mental" i em va perseguir fins que va aconseguir que tornés amb ell. I ara què, tot torna a estar igual que abans, pero a sobre amb la sensació de ser la tonta de la pel.lícula. Ser "la otra" a vegades no és tan divertit, fa mal i no saps com sortir-te'n