Laca i sentiments....

Aquest cap de setmana he anat dos cops al cinema, fins i tot jo estic sorpresa. Divendres amb un bon amic a veure "La carta esférica", ens va agradar als dos. Després copeta al Port de Mataró i a casa. Una nit molt agradable.

Ahir va tocar cinema "apte", per poder anar amb en Martí, ens va demanar d'anar.hi en Daniel i varem escollir Hairspray , peli sense massa pretensions, amb una molt bona interpretació de Jonh Travolta, fent de dona, cosa que ha aconseguit fer caure un mite eròtic de la meva joventut.

Jo vaig gaudir, dinàmica i divertida. La Glòria avui en fa una molt bona descripció. Però jo he volgut entrar en el missatge, el que jo hi vaig veure i fins i tot en Martí, tema discriminació racial dels anys 60 als Estats Units i tema diferenciar les persones per ser "diferents".

La protagonista, una noia ben rodoneta, aconsegueix el seu somni, robar i lligar el noi guapo de la peli, tòpic, ho se.

Però les lletres de la película son magnífiques, vaig lamentar no portar una llibreta i escriure alguna de les mateixes, i com no se anglés em quedaré amb les ganes, almenys fins que surti el dvd.

Una de les mateixes diu algo així com: En aquest restaurant no fem plats de poques calories, no fer herbetes. Fem plats contundents i per venir i menjar, has d'estar preparat per un plat de qualitat i quantitat. Més o menys, però no es refereix a cap plat, parla d'ella mateixa.

No tots els homes estàn preparats per degustar segons quins plats, ni les quantitas petites i minses identifiquen el millor restaurant, mirar sols el "gratinat" no deixa "degustar" una delicatessen..., per gran que sigui la mateixa.

No se si m'explico prou clar.....