dissabte, 22 de setembre de 2007

Una d'aquelles petites coses...


Que sovint, més del que pensem, en gaudim, ens donen certa tranquilitat i fins i tot, en el meu cas, ens afalaguen.
Ja fa dies vaig rebre un mail, no penseu, que valguin la pena en rebo més aviat poquets. Aquest en concret va trenir per mi la sorpresa de que l'adreça pertany al nom d'un llibre que no fa tant vaig llegir. La maternitat d'Elna, us en vaig parlar i el vaig recomanar. La seva autora, Assumpta Montellà, em va escriure per fer.me saber que llegia el meu bloc i que un post en especial li havia agradat i provocat la necesitat de venir a mataró i fer un volt per el port, per cert, és de Mataró ni que no hi viu.
Ho vaig trobar increible!, em va entrar un cert pànic, sempre em passa quan se que algunes persones, diguem famoses o bé conegudes, em llegeixen. A ella l'admiro per el seu llibre i la veritat, em va fer certa vergonya.
Bé, per fí s'ha decidit i ha obert un bloc, el trobo tendret i cuidat, és una historiadora que imagino treballa amb molta passió, per tal com la he llegit. Ara se que prepara un nou llibre i ja espero impacient, segur que en gaudiré tant com amb el primer.
Assumpta benvinguda al mon blocaire, espero que gaudeixis tant escrivint aqui, com ho faig jo.

3 comentaris:

Glòria ha dit...

Ja pots estar ben orgullosa!
Vaig tenir l'oportunitat de conèixer-la en la presentació del llibre a Rocafonda; i sí, ens va dir que era de Mataró.
Visitaré el seu bloc.
Un petonet.

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Benvolguda,
si vaig animar-me a tenir blog va ser gràcies a tu, malgrat que el meu editor ja feia temps que m'ho suggeria...
però des del dia que van explicar-me que en un blog de Mataró es parlava de la Maternitat d'Elna, vaig agafar per costum llegir cada nit el que havies escrit.
Sempre acabava la lectura amb un somriure o una reflexió, i el dia que vas anunciar que no escriuries més durant uns dies, que estaves seca...vaig preocupar-me.
Per sort, vas tornar aviat.
Pensava seguir així en l'anonimat, llegint sense participar, fins el dia que vas fer-me entrar ganes de tornar a casa.
Vaig pensar que valia la pena fer-te saber com el teu escrit diari pot ajudar i d'aquí la meva entrada.
El d'avui m'ha sorprès, i ara ja no puc amagar-me més.

Moltes gràcies

Assumpta

Pipero ha dit...

Doncs jo no he llegit el llibre però ja em vaig fer ressó del tema al meu blog, allà pel desembre del 2005 quan es va fer l'homenatge a l'Elisabet Heidenbenz. Felicito a l'Assumpta pel seu treball i només em queda el neguit de pensar en totes les històries d'heroïsme silenciós que es quedaran en l'oblit, perquè ningú ha fet un treball de recerca com el de l'Assumpta. En aquest any en que ja veurem què passa amb la Llei de Memòria Històrica reconforta, passi el que passi, veure l'homenatge en vida de la senyora Heidenbenz, quelcom que mai no rebran tants i tants...