Uns que demanen proves, inexistents, rebuscant en els morts del 11M el que no han pogut trobar en testimonis ni declaracions. No tenen vergonya ni sentiments.
Mentides, agressions, persones com Pilar Manjón que han de portar "segurates" per poder sortir al carrer, sols per haver opinat i dur la contrària als que manaven llavors. Una dona que admiro cada dia més, el seu valor i la seva voluntat de que surti la veritat. Malgrat haver perdut un fill, ha tret la força de molt endins i segueix buscant la veritat. Jo no se pas si hagués pogut.
Ahir el meu fill petit la va veure a la tele, tot sopant els dos i em va dir... mama, aquesta senyora te cara d'amargada.... , llavors li vaig fer cinc cèntims de la seva situació i em va respondre.... és valenta no?. Ho és i molt.
D'altres notícies diuen avui que el PSC, els "meus", no pensa convidar en Maragall a participar de la Campanya Electoral.... malament, MOLT malament.
El nostre, almenys el meu, ex President, al qual els "meus" no varen donar el suport total, com calia en aquell moment, ha d'estar present, molta gent confiem en ell i volem sentir les seves paraules.
En Pasqual és com és, però ja no sorprén ningú, ha estat el millor Alcalde de Barcelona de tots els temps coneguts, ha estat un gran polític, i encara ho es, que ha donat la cara per el PSC sempre!.
I ara "los otros", també anomenats sector "anticatalanista" van i el decanten, com aquell nen petit que castiguem sense postres per no haber fet els deures, no anem pas bé!. Insisteixo en una cosa que sovin dic, en aquest partit no és tracte les persones bé, ni tan sols en la seva despedida, els que discrepen, patapam als morros!.
Sort que sempre ens queda el dret a la pataleta, i l'acabo d'exercir.
3 comentaris:
Doncs a mi en Maragall em cau molt bé, sempré m'ha caigut bé. A més, trobo necessari un "punt" de catalanisme al PSC, per tant, trobo necessari al Maragall i a les seves "maragallades" (vas veure Polònia ahir?).
Petons maca!!
Fantastica Joana, m'encanta aquests comentaries, em fa sentir la política mes propera.
Aquina familia no hi ha disconformitats a vegades, això fa que els "teus", que no eran els "meus", ara ho siguin, mentre hi hagi gent enfocant i apostant per la catalanitat d'aquest partit, m'agrada que dins un partit hi hagin diferents punts de vista, o trobo fantastic, no com la rectitud i l'ordre dels de dretes, que semblen mes extraterrestres.
Querida,
no vaig Polònia normalment, però sempre que ho faig em peto de riure.
El Talp,
no saps lo dur que resulta massa sovint discrepar, no s'accepten bé les crítiques, però si fai el contrari, ser hipòcrita i seguir les masses... llavors no seria jo.
Gràcies per les teves lletres i ànims.
Petonets als dos.
Publica un comentari a l'entrada