dimecres, 2 de maig del 2007

No els suporto...



No puc amb les persones hipòcrites, les "persones", sí, entre cometes, que donen una imatge i son ben bé el contrari.
De cara a la "galeria" son els dèbils, si convé, son els afectats, son els ... i jo què he fet...., son els que sempre tenen preparada una llagrimeta quan cal, però llavors, en la intimitat treuen els ganivets, treuen la mala folla, treuen fins i tot un punt d'agressius, d'actitut dictatorial.
Però és clar, acostumen a ser persones intel·ligents, saben on i com han de fer les coses, amb una fredor espatarrant, una fredor que sols veuen i pateixen les seves persones més properes, acostumen a ser les persones que els duen la contraria als seus desitjos, siguin de poder, siguin capricis, tant és, son uns actors bonissims.
Llavors, a l'altre costat estan les persones passionals, les persones que porten escrit a la cara els seus sentiments, el no haber dormit de nervis, els o les que criden més, però després... rés de rés!.
Les persones que son massa evidents, no manipulen afectes ni emocions, sencillament les viuen, les senten, son les persones, de vegades, que per caràcter o sinceritat prefereixen "una vez roja que cién amarillas".
Aquestes persones, entre les que em trobo, son les que molta gent critica, per massa sinceres o caràcter decidit, però en el fons, no manen mai, treuen el que senten i es cremen, o bé els cremen.
De vegades, la majoría, no ens hem de quedar amb les primeres impresions, si rasqueu una mica, sols una mica i aprofundiu, veureu que " a perro ladrador, poco mordedor!".
Cuideu.vos dels que guarden silencis, acostumen a tenir una mà negre.
En fí, he tingut una mala nit, tinc la mateixa pinta que la Mafalda, per cert, ella tampoc els suporta els hipòcrites i venedors de fum.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí noia, hi ha persones que disimulen molt bé els seus sentiments, d'altre sembla que els portem escrits al front.
Avui fa sol!
Un petó.

Francesc Puigcarbó ha dit...

a mi m'agrada molt la Mafalda, el que es cert és que ser tan sincer i visceral, en una societat com aquesta du molts mal de caps, pero l'important es sentir-se be un mateix i comportar-se com és. Cpm deias en Serrat: uno es lo que es y anda siempre con lo puesto.- o Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio.

a10

Dan ha dit...

Joana. Anims! D'aquesta penya un no se'n pot lliurar mai. Son com els constipats. Sempre n'hi ha un a punt de tocar la pera. Tant sols cal mirar de no contagiar-se
;-)

Xavier ha dit...

la vida esta plena de gent com la que dius.. i per desgracie son els mes ben considerats.., pero... saps una cosa?, a mi m'agradan las "persones" i tu ho ets..

Un peto

Isa ha dit...

Totalment d'acord!