Esperit Nadalenc, segona part.

Imatge de Jpinto, de Flickr.

Aquests dies vaig una mica atabalada, no sols per la feina, ho vull deixar tot atado y bién atado abans de les meves vacances de Nadal, quize dies..... ummmm...

Després, per fí, he decidit el menú del dia de Nadal, una mica he de vetllar que agradi a tot·hom, i això no és sencill.

Doncs un cop acabades les deliberacions amb mi mateixa, ningú m'ajuda, he de pensar amb els regals de reis i el tió, no ser creient no implica no pujar al carro de les il·lusions.

Ja vaig deixar clar el què opino del consumisme que envolta aquestes festes, però digueu.... qui pot obviar la mirara i el somriure d'en Martí davant un mostrador de dvd's d'en Shinchan o de la ps2?, qui pot no deixar escapar un somriure quan el teu fill gran, que ja és dos pams més alt que tu mateixa, mira el cd de Central com qui mira un pastís acabat de fer?, (la sort és que ja no viu amb mi i no he d'escoltar aquesta ¿música?), la teva filla, la única, et comenta subtilment si et fa rés de comprar.li roba?, o el mitjà, adicte a les noves tecnologies , vol una aspiradora sense bossa.... i la jove, sempre tan discreta, diu tu mateixa Joana....

Jo no puc evitar entrar en aquest cercle viciós del Nadal, no puc per la senzilla raó que no puc evitar gaudir moltissim quan veig les seves cares davant els paquests, la seva il.lusió, no contempla edats ni estats, els reis, sempre, son una cosa agradable, ni que el paquet sigui petit, el que compta és la intenció no?. A la fí, quina finalitat millor pot tenir la meva paga extra?, cap.... ho asseguro.

El tió, fins fa poquet, el feiem per en Martí, sempre serà el petit, ara ja ho sap tot, però encara el veus picar el tió amb força, fins i tot ha trencat alguna cullera de fusta! i nosaltres.... el deixem fer.

Aquesta tendresa va també per una amiga que no està massa "fina", ella sap on soc i aquesta imatge, que he demanat a un amic de Flick va per ella, per la bona amistat.

Total, l'espeit Nadalenc a vençut, però sols una mica eehhh.