dimarts, 19 de desembre del 2006

Esperit Nadalenc, segona part.

317191574_75b7fb8e15_m

Imatge de Jpinto, de Flickr.

Aquests dies vaig una mica atabalada, no sols per la feina, ho vull deixar tot atado y bién atado abans de les meves vacances de Nadal, quize dies..... ummmm...
Després, per fí, he decidit el menú del dia de Nadal, una mica he de vetllar que agradi a tot·hom, i això no és sencill.
Doncs un cop acabades les deliberacions amb mi mateixa, ningú m'ajuda, he de pensar amb els regals de reis i el tió, no ser creient no implica no pujar al carro de les il·lusions.
Ja vaig deixar clar el què opino del consumisme que envolta aquestes festes, però digueu.... qui pot obviar la mirara i el somriure d'en Martí davant un mostrador de dvd's d'en Shinchan o de la ps2?, qui pot no deixar escapar un somriure quan el teu fill gran, que ja és dos pams més alt que tu mateixa, mira el cd de Central com qui mira un pastís acabat de fer?, (la sort és que ja no viu amb mi i no he d'escoltar aquesta ¿música?), la teva filla, la única, et comenta subtilment si et fa rés de comprar.li roba?, o el mitjà, adicte a les noves tecnologies , vol una aspiradora sense bossa.... i la jove, sempre tan discreta, diu tu mateixa Joana....
Jo no puc evitar entrar en aquest cercle viciós del Nadal, no puc per la senzilla raó que no puc evitar gaudir moltissim quan veig les seves cares davant els paquests, la seva il.lusió, no contempla edats ni estats, els reis, sempre, son una cosa agradable, ni que el paquet sigui petit, el que compta és la intenció no?. A la fí, quina finalitat millor pot tenir la meva paga extra?, cap.... ho asseguro.
El tió, fins fa poquet, el feiem per en Martí, sempre serà el petit, ara ja ho sap tot, però encara el veus picar el tió amb força, fins i tot ha trencat alguna cullera de fusta! i nosaltres.... el deixem fer.
Aquesta tendresa va també per una amiga que no està massa "fina", ella sap on soc i aquesta imatge, que he demanat a un amic de Flick va per ella, per la bona amistat.
Total, l'espeit Nadalenc a vençut, però sols una mica eehhh.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Sols una mica, dius?..
Viu el Nadal amb força, companya!
UN petó ben fort i que totes les il·lusions siguin amb tu.

Arare

Anònim ha dit...

Amb mí no pot!

Anònim ha dit...

Només dir:

Joana, Bon Nadal!

Petons

Anònim ha dit...

Dona! de l'esperit nadalenc aprofitarem tot allò que ens faci més felisos. I les ilusions dels crios (ni que siguin ja pares) es un motiu excel.lent per deixar-nos portar.
A disfrutar del Nadal, noia!
Bones festes!!
i petons!

Tercera Edad ha dit...

Gracias JOANA mi hermana lleva dos semanas ingresada es lastima que las personas tengan que padecer tanto ya son cuatro años que esta cada poco tiempo en el hospital yo me deprimo mucho es solo un año mas grande que yo
JOANA no te valla ha embrujar Sevilla es preciosa te queremos aquí para ser nuestra cosuelo al menos para mi una abrazada de tu