En campanya electoral.
Ni que la meva feina és "interior", de despatx, creieu que és una bojeria total.
Surto cada dia "escopetejada", amb la sensació, molt desagradable, de no haber acabat tot, però és que és del tot impossible.
Vull arribar a tot i no puc, no pas per falta de dedicació, ahir hi vaig ser 10 hores, més que res, potser, per la quantitat de feina asumida, feina que m'agrada, no oblidem això.
Ahir no vaig ser al sopar d'inici de campanya, diria que per primer cop en uns 20 anys, però en Martí te una important infecció a la gola i jo no puc pensar en una altre cosa que arribar a casa i ser amb ell. Això sí, estaba tot "atado i bién atado", segur que va ser un èxit.
Sort que el meu fill gran te vacances i el va tenir ahir tot el dia, sort que la Elisabet s'en va cuidar abans d'ahir a la tarda, això ha permés que no tingui que faltar cap dia i aixì i tot.... si veieu la meva taula, caieu de cul!.
Ara espero que tot.hom faci la seva feina i no en caigui més a la meva de taula, si asumeixes una responsabilitat, s'ha de complir, i és que a algunes persones els encanta veure el seu nom a llistats de responsabilitat però després..... les matxaques hem de patir molt!.
Total, sort que és divendres i demà no hi penso anar, em duré feina a casa, però aquest cap de setmana... que ningú em demani el vot!. De fet és senzill, un país modern i actual, davant els carcamals de sempre, el poder econòmic i els capellans.
Ostres, si ara que hi penso jo ja el tinc decidit.... :)
Ni que la meva feina és "interior", de despatx, creieu que és una bojeria total.
Surto cada dia "escopetejada", amb la sensació, molt desagradable, de no haber acabat tot, però és que és del tot impossible.
Vull arribar a tot i no puc, no pas per falta de dedicació, ahir hi vaig ser 10 hores, més que res, potser, per la quantitat de feina asumida, feina que m'agrada, no oblidem això.
Ahir no vaig ser al sopar d'inici de campanya, diria que per primer cop en uns 20 anys, però en Martí te una important infecció a la gola i jo no puc pensar en una altre cosa que arribar a casa i ser amb ell. Això sí, estaba tot "atado i bién atado", segur que va ser un èxit.
Sort que el meu fill gran te vacances i el va tenir ahir tot el dia, sort que la Elisabet s'en va cuidar abans d'ahir a la tarda, això ha permés que no tingui que faltar cap dia i aixì i tot.... si veieu la meva taula, caieu de cul!.
Ara espero que tot.hom faci la seva feina i no en caigui més a la meva de taula, si asumeixes una responsabilitat, s'ha de complir, i és que a algunes persones els encanta veure el seu nom a llistats de responsabilitat però després..... les matxaques hem de patir molt!.
Total, sort que és divendres i demà no hi penso anar, em duré feina a casa, però aquest cap de setmana... que ningú em demani el vot!. De fet és senzill, un país modern i actual, davant els carcamals de sempre, el poder econòmic i els capellans.
Ostres, si ara que hi penso jo ja el tinc decidit.... :)
2 comentaris:
Joana, va anar molt bé el sopar; tot i que es notava la teva absència (alguns/es em van preguntar per tu)estava tot lligat i ben lligat, com molt bé dius . Bona feina "interior".
Un petó. Jo sí que em sembla que aquest "finde" demanaré el vot...
I ganes de parlar amb tu no em falten!
Joana, votaria el teu partit, només per tu, perque hi dediques tantes hores, tants anims i ho fas tot amb tanta intensitat i tantes ganes, que si tothom fos com tu, guanyeu les eleccions segur.
Sento que el teu Marti estigui malalt, noia, les coses sempre venen juntes, però tu pots, segur.
Una abraçada, Joana i anims que segur que guanye-ho.
Publica un comentari a l'entrada