No cal dir que em sembla del tot impossible. Ja va ser un xic especial la seva concepció, en Pere m'ho va fer saber i ja vaig començar a plorar. Ni la quarta cesàrea, ni els punts, ni l'anestèsia, res de res m'havia afectat, estaba impacient per conèixer aquest nen tant esperat i la seva vissió va ser el que em va superar.
Miro i remiro i veig els canvis, ho se, ja no és aquell nadò, ja no el puc agafar a coll, ni tan sols s'adorm ja a sobre meu, però tinc aquella imatge clavada.
Va ser un dia de plors intensos i forts, no ho vaig poder evitar, l'emoció del "miracle" em va superar i vaig plorar com una tonta en veure el metge que l'aixecava, brut i petit, sols 3.450 gr., però el vaig trobar el més guapo del Mon.
I ara, veig aquest jovenet, tendre i afectuós, culé a tope, una mica hyppie, solidari, que potser ha tingut que viure coses que no tocaven, però les ha respectat i fins i tot, les ha entés...
En Martí fa 11 anys i jo..... tinc una "Martinitis" agúda, el seu somriure pot amb qualsevol cosa.
és un nen afortunat, a tingut uns pares que l'estimen molt, però a la vegada, ha tingut "dos pares i dues mares" més, els germans, la germana i la cunyada, no en va es porten tants anys de diferència i l'han cuidat.... infinitat de tardes mentre jo treballava.
Avui fa 11 anys, vaig reviure.
Miro i remiro i veig els canvis, ho se, ja no és aquell nadò, ja no el puc agafar a coll, ni tan sols s'adorm ja a sobre meu, però tinc aquella imatge clavada.
Va ser un dia de plors intensos i forts, no ho vaig poder evitar, l'emoció del "miracle" em va superar i vaig plorar com una tonta en veure el metge que l'aixecava, brut i petit, sols 3.450 gr., però el vaig trobar el més guapo del Mon.
I ara, veig aquest jovenet, tendre i afectuós, culé a tope, una mica hyppie, solidari, que potser ha tingut que viure coses que no tocaven, però les ha respectat i fins i tot, les ha entés...
En Martí fa 11 anys i jo..... tinc una "Martinitis" agúda, el seu somriure pot amb qualsevol cosa.
és un nen afortunat, a tingut uns pares que l'estimen molt, però a la vegada, ha tingut "dos pares i dues mares" més, els germans, la germana i la cunyada, no en va es porten tants anys de diferència i l'han cuidat.... infinitat de tardes mentre jo treballava.
Avui fa 11 anys, vaig reviure.
10 comentaris:
Felicitats, mama!!! Un altre Aquari; tots el que conec són fantàstics.
Que tingueu un feliç dia: papa, mama, fill, germans, cunyades... Tots!
Un petó, Joana.
Ualaaaaaaa! Onze anys més vella! La foto te doble sentit? Vols que en marti estudiï cirugia estètica? jajaja
Felicitats i per mols anys per tots dos.
Moltes felicitats!!!
Oooooohhhhh..........
Que maco!!!
M'ha agradat molt aquest escrit, hem sembla que tinc gelos...
jejejejeje!!!!Molts muakis als dos!!!
Felicitats! Jo també tinc fills, cesàries i els meus fills també han viscut situacions com les que descrius. Però com el teu fill són fantàstics i feliços i per això t'entenc moltíssim quan descrius la sensació que vas viure i la que vius. Per molts anys a tots dos.
Una abraçada
Felicitats per la teva felicitat, jo mai he oblidat cap detall de quant van neixer els meus, noms de metges, llevadores tot, son moments irrepetibles.
Moltes Felicitats ·Marti·
De part del teu Tiet ATLETA.
MUAK
Hola Joana!
és un plaer visitar el teu blog. És ple de sentiments i d'anècdotes molt interessants.
Coantinuaré visitant-te.
Petons
Una entrada preciosa.
Tot i que ja fa molts dies, per molts anys, Martí!
Publica un comentari a l'entrada