dimarts, 11 de desembre del 2007

Confessions veritables...



El Veí de Dalt, home realment curiós, a mi sempre em sorprèn i creieu que això no és pas senzill, em passa un altre meme, prefereixo fer els dos seguits avui, demà amb lo de la presentació estaré feta un sac de nervis, segur!.

Jo, deu anys enrere....
Era feliç, això ho tinc clar, tenia un nadó de mesos, després d'un tractament costós i dolorós ho vaig aconseguir, era, especialment, molt feliç, crec que mai a la vida ho havia estat tant. Pesava bastant més que ara, a casa érem 6 persones, i jo, com sempre, la mare "cofoia". Treballava al mateix lloc, Can PSC, i m'agradava la meva feina. Estava enamorada "hasta las trancas".

Jo, cinc anys enrera....
Estava separada, amb esperances de.. i si fos possible?, positiva, com quasi sempre, a casa ja sols érem 4, crec que també era feliç, ni que potser ja no estava tan entregada. Tenia i tinc la sort de comptar amb bons amics i amigues, més que no pas amb la família.

Jo, un any enrera....
Doncs ja no era tan feliç, ja veia venir la "caiguda", ja patia el desinterès, veia les festes de Nadal com un pes insofrible i negava les evidències que d'altres ja notaven a la meva cara i al meu esperit, aquest sempre tan positiu. A la "casa" érem tres, ni que quasi sempre érem dos.

Jo, ahir 10 de desembre...
Torno a ser feliç, estic tranquil·la, contenta, amb ganes de sortit i riure. Estic divorciada, sóc a casa meva, ni que sigui de lloguer la sento del tot meva, peso bastant menys, torno a fer soparets i a fer "picardías", faig petons, molts, abraçades, penjo estanteries, el futur laboral millora i segueixo estimant "Can PSC", malgrat tot. Faig un sopar amb les meves "nenes" i estic del tot, encantada de la vida. A casa ja sols som dos.

Avui, 11 de desembre...
Estic del tot dedicada a les quatre frases que demà he de dir, tant de bo això de xerrar en públic ho practiqués més, no estaria tan nerviosa!. Faig rostit per dinar, si no s'ha cremat mentre escric aquí, és clar...

Cinc cançons que em sàpiga la lletra...
I el més antigues possibles....
Jardín Prohibido... Sandro Giacobe, no l'he oblidat mai.
Linda, Miguél Bosé... els meus primers lents....
Illes dins d'un riu, Tomeu Penya, m'emociono cada vegada que l'escolto...
L'Estaca, Lluís Llach, com no...
Más y más, la Unión.. ufffffffffff

Cinc llocs per visitar...
París
Estambul
Ribes de Fresser
Bilbao
Granada

Cinc coses que m'agrada menjar....
Entrant, amanida de tomàquet de Montserrat i olives d'aragó, una mica de sal gruixuda i gota d'oli verge i un polsim d'orenga.
Primer, sopa d'escudella de l'àvia Ramona.
Segon, sortit de formatges, la carn puajjj.
Fruita, tota!!! m'apassiona.
Postre, el meu cake de nous, ho sento....

Cinc joguines preferides....
El domino, amb en Martí.
El parxís, també amb ell.
Escriure, malament, però m'ho passo "teta".
El Super Mario.. je je..
El Tetris, ho faig bastant bé.

5 blogers a qui torturar passant això?, no pas! que no em parlen mai més!!!.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sembla que aquest "même" ja m'ho van passar fa un temps... Si no, el faria!
Potser només ha variat l'avui: que aquell dia no crec que hagués fet llenties, ni fos l'11 de desembre, la meva germana avui faria anys, i això costa de pair.
Preparada per demà?

Isa ha dit...

Molta sort per demà, segur que ho fas molt bé!
Com canvia la vida en deu anys!

El veí de dalt ha dit...

Molt bé, xicoteta!
Veig que estàs en la cresta de la paràbola! Que duri!
I sort per demà. (I sempre).