Avui, que tots i totes recordem el 75è aniversari de la proclamació de la II República, jo no puc deixar de preguntar-me, com hauria estat Espanya, Catalunya... avui en dia, si l'assassí d'en Franco no hagués destrossat les il.lusions i la democràcia?.
De ben segur, que seríem un pais molt més avançat en moltissims aspectes, tant en sanitat, com en investigació, com en educació, com en drets, etc...
És evident que a les dictadures no els interesa que el poble sigui cult, som més fàcils de manipular des de la ignorància i el desconeixement.
Avui, com tants dies, mentres era a la dutxa escoltaba la cadena SER, parlaven avis que varen viure la proclamació i no he pogut evitar emocionarme, encara ho explicaven com si ho acabessin de viure, molts dels nostres joves tindríen que tenir aquesta passió que ells tenen amb 90 anys.
Recordo amb infinit afecte les converses amb en Tristany, el nostre President d'Honor, de vegades es repeteix, l'edat no perdona, però he sabut coses que cap escola m'había ensenyat, sols l'escola de la vida ensenya algunes coses, ensenya a mida que fem camí.
Llegeixo l'artícle de Pilar Rahola al Periodico de Catalunya, i un cop més, estem d'acord.
I és que ser Republicana, com jo em sento, no és ni va ser delicte, llàstima que fos vilment tallada i mutilada, a costa de tantes persones que varem morir cridant... VISCA LA REPUBLICA!!.
4 comentaris:
En veu baixa casi a cau d´orella, a casa es parlava del temps normal, es referien a una època on les coses es deien per el seu nom i no avia cap estrany en ser o pensar de una manera o una altra, era evident, era la llibertat de la República.
Encara conservo els llibres d´escola de la meva mare, en ells vaig començar a llegir i escriure una mica en català, dret que amb va ser arrabassat e inclòs perseguit i senyalat com persona no cabal, era lògic, era net i fill de Republicans.
Els temps canvien les situacions, ja no es val recordar amb odi ni en melangia de un tems passat, la lluita del dia a dia, amb pau, amb sentit crític, amb escoles i universitats ven estructurades ens poden portar un altra cop a un temps normal.
Així que....pit i amunt!!! Visca la República
Joan
Com sempre, les teves paraules m'arriben endins.
Alguns cops hem parlat tu i jo d'aquests temes, entre cafés, algun sopar i en la intimitat del MSN, se com ho vares viure i se com vius ara, amb la fredor que donen els anys passats, se que ara, encara, aquests temes t'emocionen no Joan?.
Un petonet, avui, Republicà!.
Certament no sé com seria Espanya i Catalunya si encara existís la II República, però segur que seríem tots millors. Avui he sentit el locutor de la cadena SER referir-se els brigadistes que van venir a "l'Estat Espanyol" a lluitar contra Franco i per un pocs segons he sentit que el brigadista parlava de "Spain" i no de "Spanish State". Jo també aposto per la III República i espero que no fem el ridícul de dir-li de "l'Estat Espanyol". Està demostrar estadísticament que els espanyols no som republicans, però que la majoria accepta Juan Carlos com un fet provisional fins que
A mi m'ha emocionat el diu a EL PAIS avui una mestra de 90 anys de Còrdova. Ho he llegit per internet. Ho recomano
Publica un comentari a l'entrada