dilluns, 24 d’abril de 2006

Em nego...


A pensar com alguns/es que la treva ha fracassat, que els darrers "actes" de quatre malparits, han desanimat el personal.
Crec i ho crec molt de veres, que aquesta treva és la bona, la que ens ha il.lusionat, la que ha donat trempera i ànims al Pais Vasc. No tinc cap dubte que alguns, abans que permetre que la Pau l'aconsegueixi en Zapatero, son capaços de posar els pals a la roda que faci falta, però confío en Zapatero, la seva temprança i calma, malgrat els entrebancs, crec que son la manera de conseguir la Pau.
Ningú va dir que sería sencill, ni curt el camí, ni que no sortirien quatre cafres a fer soroll i mal si poden, però insisteixo, crec que anem per el bon camí, li pesi a qui li pesi no Mariano?.

3 comentaris:

Dan ha dit...

El cami sera llarg, amb moltes pujades i baixades. I molts aprofitats pel mig. Caldra una bona barreja d'esperança i paciencia.

El Columnista ha dit...

Yo también quiero creer que ésta es la buena.
Hoy, Batasuna ha hecho una leve condena de esos últimos actos bandálicos llevados a cabo por esos quatre malparits.
Por un momento, he sentido que algo había cambiado, que Batasuna apostaba por la Paz, espero que no se haya quedado sólo en un espejismo..

Joana, m'agrada llegir el teu blog i al mateix temps, aprendre el català.

Albert de la Hoz ha dit...

No m'agrada comparar el País Basc amb Irlanda del Nord, però ara la comparació és vàlida perquè no és política, sinó del comportament humà i entra com a previsible que en una colla de gent armada no disciplinada uns facin una cosa i uns altres una altra cosa. És per això que el camí és llarg, però com diuen els que m'han precedit som en el camí.