divendres, 21 d’abril de 2006

"Atac" de tendresa...



Acabo d'escoltar a El Periodico de Catalunya, una de les cançons noves de Joan Manuel Serrat, he tingut, mentres escoltava la seva lletre, i mentres en Martí em preguntaba qué em passaba de les llàgrimes que han vingut als meus ulls, un "atac" de tendresa, de vegades no sabem explicar el que tenim, jo sols se que els pels els tenía de punta, els ulls eren un munt de llàgrimes i estaba emocionadisima, ell és un mestre, sensa cap dubte, jo avui he estat aquella alumne que escolta i entén, no sols entén, gaudeix amb l'explicació.
Ara, aqui, asseguda amb en Martí al "nostre racó, soc feliç, vull compartir aquesta petita felicitat i aquesta foto de JPinto amb la Núria, ella ja sap....

'Cremant núvols'
(Lletre i música: Joan Manuel Serrat)


Cremant núvols passa el sol
vertical i el món s'atura.
Demanant pietat al focs'amaguen les criaturesa
l'ombra de qualsevolombra que Déu els procura.
Cremant núvols passa el sol.

El dia cau de genolls
pidolant la migdiada.
les parpelles amb son
els rellisca un fil de baba.
I tot dol i res no voli tot pesa i res no passa.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.

L'ànima abandona el cos
tèrbola i embriagada,
fantasia d'un amor
d'eternitat limitada.
No treu banyes el caragol
ni s'enfila a la muntanya.
Cremant núvols passa el sol.

Vigila en travessar el bosc
que els matolls, orfes de pluja,
podria calar-s'hi foc
si els freguessis amb les cuixes.
A l'ombra del teus llençols
t'espero, no triguis massa.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.

Patrona dels inactius,
Santa Mandra del Migdia,
protegiu l'amor furtiu:
si així ho vol Déu, així sia,
especialment al juliol
quan, reclamant companyia,
cremant núvols passa el sol.

Cremant núvols passa el sol,
i tu i jo cardant a l'hora
que en altres contrades plou
i a una altra part el món plora.
Uns de festa, altres de dol,
uns lluiten, d'altres s'abracen.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.

5 comentaris:

Núria Aguilar ha dit...

M'agrada i l'entenc, gràcies Joana.

Albert de la Hoz ha dit...

No sé com sona, però la lletra m'agrada.
Petons des de l'Eixample

Mery Cherry ha dit...

cadascú pot arribar a sentir aquests moments de profunditat amb els músics que més li agraden. En el meu cas no és Serrat, però sé que hi ha molta gent que coincideix amb tu

Joana ha dit...

mery,
cap músic, però cap, m'ha fet sentir el que sento amb en Tomeu Penya, m'ha fet riure, plorar i he gaudit com una boja en un concert seu.
Serrat, així com Llach, els he descobert "gran", en Tomeu ja fa anys que acompanya tots els meus sentits i sentiments.

JPINTO---pipi ha dit...

Gracies per utilitzar la meua foto i possar la referència :))
Un gran petó
pipi
pipi5354@hotmail.com
http://www.flickr.com/photos/jpinto/