dimecres, 19 d’abril de 2006

I va aconseguir el meu somriure...


Ahir vaig tenir un dia "espès", estaba una mica "llunada" i amb migranya, un dia d'aquests li demano a la Carme o bé al Centpeus , que expliqui quina hormona provoca la "llunamenta", de totes maneres soc de les que si no dormen bé... no serveixen per gaire l'endemà.
En fi, vaig passar el dia de la millor manera possible, cafè va, cafè ve, vaig treballar i vaig parlar amb tot.hom de la setmana santa etc... al vespre l'únic moment bó del dia va ser el que vaig compartir amb en Martí, ell és qui va aconseguir "arrancar" un somriure dels meus llavis quan tot seriós veient en Zaplana a la tele mentre seiem tranquilets a la nostra "saleta", va expressar: "aquest home fa por mama!!!", vaig riure devant les paraules del nen, però també davant de la hipocresia del "tipus" en demanar transparència i comunicació , em vaig fer un fart de riure.
Aquest "personajillo", lo més fosc que recordo des de que tenim aquesta nostra i estimada democràcia, ell, junt amb Acebes, representen la mentida, l'engany i la foscor.
A qui varen ells preguntar si volíem anar a una guerra que ha acabat sent una guerra civil, amb milers de morts, tot per interessos dels EEUU?. I ara, no demanen no.... exigeixen!, comunicació i transparència!, senyors... siguem seriosos, si alguna cosa te Zapatero, és que explica, va al Congrés i informa... clar!.
Per sort, la memòria encara la tinc prou bona, espero que la resta de les persones també, no oblidem.

3 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

Saps què et dic Joana? A mi no em va fer por el coi del Zaplana. Em va fer pena, no sabia què dir o com dir-ho. Deia un mot i pausa, un altre mot i pausa, un altre mot i pausa. Si més no, el dia de les mentides, vull dir quan parlava de "otra linea de investigación" parlava seguit.

Dan ha dit...

En Marti te bon ull critic per les persones. I es que n'hi ha que mai es cansen de mentir?

Núria Aguilar ha dit...

Com diu en dan, en Martí té ull crític.
Suposo que ja et trobes millor.