dimarts, 4 d’abril de 2006

Poesia o vida?


Diu la Núria en un post que em va dedicar i emocionar, tot s'ha de dir, en aquest camí d'una que veig llarga amistat i complicitat, que potser tenim que fer més poesia i menys política, ni que aquesta és molt important i ens agrada, és evident que tenim ganes de fer les coses més "suaus", amb menys estridències y la poesia, sense cap dubte, és un dels millors camins per això, alliberem el nostre romanticisme i els nostres sentiments ja!.
Sembla que només pensem en la poesia per Sant Jordi, per dates especials com aniversaris etc...
Doncs no, la poesia la podem aplicar a molts instants de la nostra vida, del nostre camí, de vegades una poesia enviada fora de temps, quan "no toca", pot ser de lo més emocionant i emotiu, en soc molt d'emotiva, és fàcil fer plorar la Joana, encara que la majoría tenen un concepte de que soc dura, ni de lluny, per la part del "cor" s'hem guanya, com a la majoría, és clar...
Algunes poesies formen part de la nostre vida, dels nostres somnis, records i vivències, de la meva, de vida, potser el llibre de La Rosa als llavis de Joan Salvat Papasseit és un dels que han marcat el meu camí, potser per un poema que en el seu moment era el reflexe de la meva vida, i és que estar tendreta o sensible, no és delicte no?. Avui és un dia inmillorable per "robar" a Quico Melero una foto seva, magnífica per cert, ja el vaig "amenaçar" que ho faría :).

QUIN TEBI PLER

Quin tebi pler l'estimar d'amagat

tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
-però nosaltres ja ens hem dat l'abraç
i més i tot, que l'abraç duu follia.

La seva cambra si em té enamorat!


¿On és l'espieta que l'amor ens priva?

Joan Salvat Papasseit

3 comentaris:

Núria Aguilar ha dit...

La política no és una "cosa abstracte" que vola no se sap a on, o al revés tant concreteta que exclou àmbits culturals.
Política és un discurs estructurat entorn l'Estatut i un poema d'Antonio Machado, un Picasso (el Guernica, per exemple), un Pau Casals a l'ONU, etc. La política no pot estar renyida en aspectes tant important de les nostres vides.

Albert de la Hoz ha dit...

M'agrada això que dius que no hi ha perquè fer les coses "quan toca". Sigui o no poesia. Crec que obrir una copa de cava sense cap motiu és de fet un gran motiu. De fet jo sóc un tou, clar. I crec que se'm veu. Com em vas renyar per escriure en anglès al bloc, demà, dia 6, veuràs una entrada al meu bloc molt treballada i que a més he traduït tot allò que calia. Espero que ho trobis interessant. Estic d'acord també amb el que diu la Núria sobre política.
Gràcies per posar-me a la llista. Jo no sé fer-ho, per això no puc recomenar cap bloc amic.
Un petonet

Víctor ha dit...

Joan Papasseit, un gran poeta i un gran defensor de la classe treballadora. Però si parlem de poesia, sempre hem de parlar del mestre: Mario Benedetti. Sóc un enamorat de la poesia, i més si es tracta d'aquest "crack" del sur d'Amèrica.