Quan tens un "petit", gairebé tan alt com jo, però que no deixa de ser el teu petit de 9 anys, sempre estàs distreta, sempre te alguna anècdota per explicar, sempre fa sorroll, els munts de roba per rentar son increibles, la musica sona sempre un xic més alta del que voldríem..., però.. aaiiss el dia que no és a casa.. aquell dia tot és vuit, massa sileciós, anyores el seu somriure i com no... els seus petonts, aliment imprescindible a la meva vida, els petons i abraçades.
El protagonista de la meva vida, sense cap dubte, és en Martí, omple tants vuits que ara que el tinc de campament amb l'esplai des de dissabte, sembla que vaig coixa, sembla que em sobra temps per tot i lo pitjor.. les meves estades a la nostre "saleta", on sempre li dic xxxiiisss que no puc llegir si parles.... doncs ara anyoro un munt la seva veu, un xic alta, però seva, em descobreixo entrant a la seva habitació i mirant els seus llibres, allissant el seu cobertor i mirant el munt de cartells que te penjats a les parets...
En fi, que he aprofitat per anar al cinema el diumenge al vespre a veure Volver de Pedro Almodovar, em va agradar molt això que ell no és pas dels meus preferits com ha director, vaig gaudir de una bona peli i bons amics/gues al voltant, després un sopar al xinés Gran Moon i a casa. Avui, m'he deixat "enrredar" per el mitjà i vaig a veure Vendeta i aprofitarem per sopar allà mateix.
Estic llegint més, però em descobreixo absent i pensant... en ell és clar... sols queden dos dies perqué torni, perqué jo torni a rondinar :), però vaig aprofitant el temps i vaig a passejar per el nostre estimat passeig marítim, ara encara no fa massa calor i puc fer.ho traquila, sols he canviat la companya del petit per la del mitja, encantador també.
M'ha quedat un post molt tendret però ja m'agrada, i per acabar d'arrodonir el dia un benvolgut amic em fa arribar aquesta rosa, espectacular no? i és que encara recorden els bons amics com m'agraden!. Gràcies maco.
3 comentaris:
Sempre he pensat que ets una gran marassa plena de tendresa, dona records a tots els teus fills i filla.
Ja m'agradaria tenir una mare tan tendreta com ho ets tu. La meva mare també ho és a la seva manera però crec que estic ja una mica crescut per a despertar-li la mateixa tendresa que quan tenia menys anys.. jeje.
Encara que jo penso que es pot ser tendre a qualsevol edat.
Núria, saps que si no fos per salut encara n'hauría tingut un altre?, m'agraden tant ie ne gaudeixo tant fent de mare..
Joan, ja els hi vaig donar, estem encantats de saber que estas bé..
Columnista, escrius el català més bé que jo!, no diferencio edats, jo els mimo i abraço als quatre, van dels 26 als 9... com pots veure alguns son ja homenots, però les abraçades i petons sempre son presents.
Un petonet als tres.
Publica un comentari a l'entrada